Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Aresta Brucs. Mostrar tots els missatges
Aresta Brucs (V, 60m)
Miranda de les Bohigues, Montserrat.
Ressenya:
La puta de la cabra
per Aleix
Aresta Brucs, IV+ (60m)
La Bitlla, Montserrat.
Bon Sol i bona roca, rampes fetes expressament per ser escalades. Poden semblar totes iguals però cadascuna amaga el seu petit tresor i espero que no s'acabin mai, que ja n'hem fet unes quantes!
L'última, amb el Miquel un dia mandrós, va ser la de la Bitlla. Feia molt temps que li tenia l'ull al damunt i quan ens hi hem posat ha sortit tot tan rodat que ens ha deixat un regust agredolç a la boca. Més fàcil i menys exposada del que somiava, no deixa de ser una línia tan evident que s'havia d'escalar.
La mica de pebre li hem posat nosaltres, quan ja de baixada les cordes ens han brindat l'oportunitat de practicar tècniques verticals que, tot i que cal saber-les manegar no ve mai de gust haver de dur a la pràctica.
Ressenya:
Arestats
per Aleix
Aresta Brucs, IV+ (110m)
Agulla Sensenom, Frares Encantats.
La Torna, III+ (90m)
Miranda de St. Joan, Gorros.
Sovint anar a escalar no
és res més que el simple plaer d'apretar el botó de pausa i deixar
de banda tot plegat per poder-te evadir unes hores. Fugir de la vida
i refugiar-te allà on més viu et sents. El camí amb el cotxe,
l'aproximació i fins i tot l'escalada en sí són, a vegades, purs
tràmits per portar-te allà on vols estar.
Seure al cim a menjar-te
l'entrepà i, per uns instants, estar en perfecta harmonia amb tot el
que t'envolta. Gaudir del silenci i veure't imitat per un grup de
cabres que pren el Sol a l'agulla del davant. Agafar tot això,
desar-ho en una caixeta i endur-t'ho cap a casa per poder-la obrir de
tan en tant fins que no arribi el moment de tornar a fugir, de tornar
a viure.
Ressenyes:
(parèntesis)
per Aleix
Cap de Guerrer, Montserrat.
Aresta Brucs, V (75m)
Agulla de la Carnavalada, Montserrat.
Quan un vol escalar, escala. Lluitant contra la son i la ressaca o mirant amb bona cara al mal temps s’aconsegueix sortir de casa. Que el què acabes escalant resulta ser tímid o poc ambició? Doncs no passa res, home! Tu ja hauràs passat el dia passejant, a poc a poc, per la muntanya, hauràs grimpat alguna cosa i descobert algun secret que no coneixies.
La veritat és que diumenge tot tirava enrere però no volia passar el cap de setmana sense escalar. Potser m’estava auto-castigant per la festa del divendres o potser, senzillament, no volia matar un diumenge quedant-me a casa. Sigui com sigui vaig arrossegar el Miquel cap on no calgués caminar massa ni trobar masses complicacions, cap a fer rampes.
Després, jo a ell ja me’l conec, el tio volia fer coses més difícils però no era el dia. Quan surts de casa plovent no es pot ser massa ambiciós! Total, que ens plantem al refugi d’Agulles, mirem el llibre i cap amunt. Sense cap maldecap més enllà del propi fem el primer cim, uns més directes i altres fent més ziga-zagues, com sempre, només que avui no n’he encertat ni una.
Al cim fem una becaina i decidim fer alguna altra cosa que sembli més arrecerada del vent. Triem l’agulla més encongida que veiem perquè no hi faci massa vent i amb un parell de llargs ja en tindrem prou per marxar cap a casa.
Una altra via d’anar fent: seixanta metres de deliciosa rampa (m’encanten) i una tibadeta al final per no dir que ho hem fet tot amb els palmells de la mà. El dia l’acabem com déu mana, jaient al refugi de nou i fent-la petar amb les cordades que hem estat veient tot el dia. Un parell més al sarró, sort que n’hi ha moltíssimes i no se’ns acabarà pas la feina.
Ressenyes:
Agulletes
per Aleix
Agulla del Capdamunt, Montserrat.
Es pot dir de la
majoria d’Arestes Brucs que “feta una, fetes totes”, que no tenen cap al·licient
especial o que no paguen la relació temps caminant/escalant i suposo que pensem
així perquè no hem escalat les més exposades o perquè algú abans que nosaltres
ens ha farcit les línies amb expansions a prova de bombes. Tot i això, si les
sabem recórrer pensant com els tenien de quadrats per obrir-les fa cinquanta
anys endevinarem quelcom preciós.
Són patrimoni de
l’escalada, museus on trobar forats abans pitonats, cadàvers de burils i altres
invents per protegir al personal. Són també un bon recurs quan, pel que sigui,
has de canviar de plan o per acabar alguna jornada. Fins i tot són utilitzades
com a escola i hi portem futurs escaladors a gaudir de la seva assolellada roca.
Sigui quin sigui
el cas, si sabem gaudir de les rampes que compaginen un xic d’exposició amb
poca dificultat i roca excel·lent i si sabem assaborir lentament cada pas de ben
segur que, com em passa a mi mateix, tindrem ganes de resseguir-les totes doncs
és inevitable baixar d’una i no pensar en la del costat.
Ressenya:
Rampes Sud
per Aleix
Aresta Brucs, IV+ (85m)
La Saca Gran, Montserrat.
Aresta Brucs, V (55m)
Agulla dels Espeleòlegs, Montserrat.
La poca ambició de tot plegat és perquè encara estem cansats tant física com mentalment de la via d’abans d’ahir, així que no volem patir de cap de les maneres. Fem tranquil·lament el camí cap Agulles, saludant els escaladors que ja marxen i quan arribem ja no queda gairebé ningú.
Dinem a peu de via i avui la pedra em toca a mi, cap amunt! Festa grossa de cantells generosos i de Sol al clatell. Ressegueixo la fissura i me’n faig creus de que hi pugui haver tanta presa i no com l’altre dia! Però sortint de la fissura segueix la festa. Còdols i més còdols, algun seguro per no pensar-hi massa i una bavaresa que queda curta com a cirereta del pastís.
No hem parat de cantar i fer el ruc així que en volem més. Hem fet la via en una hora i escaig i, sorprenentment, en volem més. Ràpel que el Miquel encerta fins al mateix camí i sense ni tan sols plegar les cordes ja tornem a enfilar l’agulla del costat.
M’entretinc a reforçar una reunió pel pur plaer de posar trastos i catapulto el Miquel cap amunt de nou. Més rocam magnífic i podem gaudir de les llums de tarda des del segon cim, preciós. No sé com però hem fet més de cent metres amunt i dos ràpels però arribem de dia al cotxe, cosa inèdita. El fet és què, si ens ho mereixem i la Mari Carmen ens acompanya, podem convertir la festa de l’escalada en un gran festival.
Ressenyes:
Raves i afterhours
per Aleix
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montserrat - Aresta Brucs. Mostrar tots els missatges