Segueix-nos:

Agulla del Capdamunt, Montserrat.


Es pot dir de la majoria d’Arestes Brucs que “feta una, fetes totes”, que no tenen cap al·licient especial o que no paguen la relació temps caminant/escalant i suposo que pensem així perquè no hem escalat les més exposades o perquè algú abans que nosaltres ens ha farcit les línies amb expansions a prova de bombes. Tot i això, si les sabem recórrer pensant com els tenien de quadrats per obrir-les fa cinquanta anys endevinarem quelcom preciós.

Són patrimoni de l’escalada, museus on trobar forats abans pitonats, cadàvers de burils i altres invents per protegir al personal. Són també un bon recurs quan, pel que sigui, has de canviar de plan o per acabar alguna jornada. Fins i tot són utilitzades com a escola i hi portem futurs escaladors a gaudir de la seva assolellada roca.

Sigui quin sigui el cas, si sabem gaudir de les rampes que compaginen un xic d’exposició amb poca dificultat i roca excel·lent i si sabem assaborir lentament cada pas de ben segur que, com em passa a mi mateix, tindrem ganes de resseguir-les totes doncs és inevitable baixar d’una i no pensar en la del costat. 

Ressenya:


Rampes Sud

Agulla del Capdamunt, Montserrat.


Es pot dir de la majoria d’Arestes Brucs que “feta una, fetes totes”, que no tenen cap al·licient especial o que no paguen la relació temps caminant/escalant i suposo que pensem així perquè no hem escalat les més exposades o perquè algú abans que nosaltres ens ha farcit les línies amb expansions a prova de bombes. Tot i això, si les sabem recórrer pensant com els tenien de quadrats per obrir-les fa cinquanta anys endevinarem quelcom preciós.

Són patrimoni de l’escalada, museus on trobar forats abans pitonats, cadàvers de burils i altres invents per protegir al personal. Són també un bon recurs quan, pel que sigui, has de canviar de plan o per acabar alguna jornada. Fins i tot són utilitzades com a escola i hi portem futurs escaladors a gaudir de la seva assolellada roca.

Sigui quin sigui el cas, si sabem gaudir de les rampes que compaginen un xic d’exposició amb poca dificultat i roca excel·lent i si sabem assaborir lentament cada pas de ben segur que, com em passa a mi mateix, tindrem ganes de resseguir-les totes doncs és inevitable baixar d’una i no pensar en la del costat. 

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada