Segueix-nos:

Aresta Brucs, IV+ (85m)

La Saca Gran, Montserrat.

Aresta Brucs, V (55m)

Agulla dels Espeleòlegs, Montserrat.


Quan escalar ha de ser una festa no hi ha res que ho impedeixi. Ni cansanci, ni ressaca, només cal saber quan i on anar. On ha estat fàcil de decidir perquè no volíem tornar a pujar fins a Sant Benet però volíem bona roca i el quan ha sortit d’anar regatejant hores de son. Hem quedat ni més ni menys que a la una del migdia, com uns senyors!

La poca ambició de tot plegat és perquè encara estem cansats tant física com mentalment de la via d’abans d’ahir, així que no volem patir de cap de les maneres. Fem tranquil·lament el camí cap Agulles, saludant els escaladors que ja marxen i quan arribem ja no queda gairebé ningú.


Dinem a peu de via i avui la pedra em toca a mi, cap amunt! Festa grossa de cantells generosos i de Sol al clatell. Ressegueixo la fissura i me’n faig creus de que hi pugui haver tanta presa i no com l’altre dia! Però sortint de la fissura segueix la festa. Còdols i més còdols, algun seguro per no pensar-hi massa i una bavaresa que queda curta com a cirereta del pastís.


No hem parat de cantar i fer el ruc així que en volem més. Hem fet la via en una hora i escaig i, sorprenentment, en volem més. Ràpel que el Miquel encerta fins al mateix camí i sense ni tan sols plegar les cordes ja tornem a enfilar l’agulla del costat.

M’entretinc a reforçar una reunió pel pur plaer de posar trastos i catapulto el Miquel cap amunt de nou. Més rocam magnífic i podem gaudir de les llums de tarda des del segon cim, preciós. No sé com però hem fet més de cent metres amunt i dos ràpels però arribem de dia al cotxe, cosa inèdita. El fet és què, si ens ho mereixem i la Mari Carmen ens acompanya, podem convertir la festa de l’escalada en un gran festival.


Ressenyes:


 

Montserrat - Aresta Brucs Montserrat - Llegenda Montserrat - Saques

Raves i afterhours

Aresta Brucs, IV+ (85m)

La Saca Gran, Montserrat.

Aresta Brucs, V (55m)

Agulla dels Espeleòlegs, Montserrat.


Quan escalar ha de ser una festa no hi ha res que ho impedeixi. Ni cansanci, ni ressaca, només cal saber quan i on anar. On ha estat fàcil de decidir perquè no volíem tornar a pujar fins a Sant Benet però volíem bona roca i el quan ha sortit d’anar regatejant hores de son. Hem quedat ni més ni menys que a la una del migdia, com uns senyors!

La poca ambició de tot plegat és perquè encara estem cansats tant física com mentalment de la via d’abans d’ahir, així que no volem patir de cap de les maneres. Fem tranquil·lament el camí cap Agulles, saludant els escaladors que ja marxen i quan arribem ja no queda gairebé ningú.


Dinem a peu de via i avui la pedra em toca a mi, cap amunt! Festa grossa de cantells generosos i de Sol al clatell. Ressegueixo la fissura i me’n faig creus de que hi pugui haver tanta presa i no com l’altre dia! Però sortint de la fissura segueix la festa. Còdols i més còdols, algun seguro per no pensar-hi massa i una bavaresa que queda curta com a cirereta del pastís.


No hem parat de cantar i fer el ruc així que en volem més. Hem fet la via en una hora i escaig i, sorprenentment, en volem més. Ràpel que el Miquel encerta fins al mateix camí i sense ni tan sols plegar les cordes ja tornem a enfilar l’agulla del costat.

M’entretinc a reforçar una reunió pel pur plaer de posar trastos i catapulto el Miquel cap amunt de nou. Més rocam magnífic i podem gaudir de les llums de tarda des del segon cim, preciós. No sé com però hem fet més de cent metres amunt i dos ràpels però arribem de dia al cotxe, cosa inèdita. El fet és què, si ens ho mereixem i la Mari Carmen ens acompanya, podem convertir la festa de l’escalada en un gran festival.


Ressenyes:


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada