Segueix-nos:

Ocell Garratibat, V+ (65m)

Cap de Guerrer, Montserrat.

Aresta Brucs, V (75m)

Agulla de la Carnavalada, Montserrat.




Quan un vol escalar, escala. Lluitant contra la son i la ressaca o mirant amb bona cara al mal temps s’aconsegueix sortir de casa. Que el què acabes escalant resulta ser tímid o poc ambició? Doncs no passa res, home! Tu ja hauràs passat el dia passejant, a poc a poc, per la muntanya, hauràs grimpat alguna cosa i descobert algun secret que no coneixies.

La veritat és que diumenge tot tirava enrere però no volia passar el cap de setmana sense escalar. Potser m’estava auto-castigant per la festa del divendres o potser, senzillament, no volia matar un diumenge quedant-me a casa. Sigui com sigui vaig arrossegar el Miquel cap on no calgués caminar massa ni trobar masses complicacions, cap a fer rampes.


Després, jo a ell ja me’l conec, el tio volia fer coses més difícils però no era el dia. Quan surts de casa plovent no es pot ser massa ambiciós! Total, que ens plantem al refugi d’Agulles, mirem el llibre i cap amunt. Sense cap maldecap més enllà del propi fem el primer cim, uns més directes i altres fent més ziga-zagues, com sempre, només que avui no n’he encertat ni una.

Al cim fem una becaina i decidim fer alguna altra cosa que sembli més arrecerada del vent. Triem l’agulla més encongida que veiem perquè no hi faci massa vent i amb un parell de llargs ja en tindrem prou per marxar cap a casa.

Una altra via d’anar fent: seixanta metres de deliciosa rampa (m’encanten) i una tibadeta al final per no dir que ho hem fet tot amb els palmells de la mà. El dia l’acabem com déu mana, jaient al refugi de nou i fent-la petar amb les cordades que hem estat veient tot el dia. Un parell més al sarró, sort que n’hi ha moltíssimes i no se’ns acabarà pas la feina.


Ressenyes:


 

Montserrat - Aresta Brucs Montserrat - Bola

Agulletes

Ocell Garratibat, V+ (65m)

Cap de Guerrer, Montserrat.

Aresta Brucs, V (75m)

Agulla de la Carnavalada, Montserrat.




Quan un vol escalar, escala. Lluitant contra la son i la ressaca o mirant amb bona cara al mal temps s’aconsegueix sortir de casa. Que el què acabes escalant resulta ser tímid o poc ambició? Doncs no passa res, home! Tu ja hauràs passat el dia passejant, a poc a poc, per la muntanya, hauràs grimpat alguna cosa i descobert algun secret que no coneixies.

La veritat és que diumenge tot tirava enrere però no volia passar el cap de setmana sense escalar. Potser m’estava auto-castigant per la festa del divendres o potser, senzillament, no volia matar un diumenge quedant-me a casa. Sigui com sigui vaig arrossegar el Miquel cap on no calgués caminar massa ni trobar masses complicacions, cap a fer rampes.


Després, jo a ell ja me’l conec, el tio volia fer coses més difícils però no era el dia. Quan surts de casa plovent no es pot ser massa ambiciós! Total, que ens plantem al refugi d’Agulles, mirem el llibre i cap amunt. Sense cap maldecap més enllà del propi fem el primer cim, uns més directes i altres fent més ziga-zagues, com sempre, només que avui no n’he encertat ni una.

Al cim fem una becaina i decidim fer alguna altra cosa que sembli més arrecerada del vent. Triem l’agulla més encongida que veiem perquè no hi faci massa vent i amb un parell de llargs ja en tindrem prou per marxar cap a casa.

Una altra via d’anar fent: seixanta metres de deliciosa rampa (m’encanten) i una tibadeta al final per no dir que ho hem fet tot amb els palmells de la mà. El dia l’acabem com déu mana, jaient al refugi de nou i fent-la petar amb les cordades que hem estat veient tot el dia. Un parell més al sarró, sort que n’hi ha moltíssimes i no se’ns acabarà pas la feina.


Ressenyes:


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada