Segueix-nos:

Pel Davant/Canaletes, V+ (160m)

La Panxa del Bisbe, Montserrat.


Em miro el Cavall Bernat des de la finestra. El cel és ben negre i a cada quilòmetre la meva esperança es va esvaint. Jo necessito un dia dels bons per pujar al Cavall Bernat. No tinc gens de ganes d'estar allà dalt lluitant contra les impressionants vistes que t'estiren i et xuclen cap avall a Monistrol, mentre els núvols foscos cobreixin la muntanya.

No sé si per comoditat o perquè quan tinc ganes de fer alguna cosa la vull fer ben feta, jo ja fa estona que he desestimat l'objectiu que duia en ment. Em venia de gust pujar allà dalt, no per la via, no per l'escalada, tan sols per estar 5 minuts allà dalt i sentir-me la persona més insignificant del món, per llençar dalt baix totes les preocupacions.

Per mi no és un bon dia per fer el que em ve de gust fer, però sembla que faltaran unes quantes gotes per convèncer a la resta. Poques però gruixudes gotes d'aigua van apareixent al parabrises del cotxe. Ara ja no s'hi val pensar que el Sol sortirà, que no farà tant de fred, que és igual del color que sigui el cel. El fet és que plou i que ja ningú té ganes d'anar-hi.

L'alternativa és la Panxa del Bisbe. Avui la muntanya, malgrat la meteorologia, està ben plena de gent. Turistes, escaladors i excursionistes omplen cada un dels llocs on arriba la vista. Potser massa aprop de la carretera encara? No m'agrada i em pregunto per què hi ha tanta gent. Suposo que la meitat dels que em veuen a mi, des de lluny, pensen el mateix.

La via no era la nostra primera alternativa, però personalment crec que és millor que la que teniem en ment en un principi i només una mica més a la dreta. Cantells generosos, forats grossos, dificultats assequibles, roca franca i assegurances interessants. Gaudeixo, sense esforç i de segon, de cada pedra que toco, de cada pas que faig. El que pagaria per poder fer això, cada dia, no té preu.

Ressenya:


Montserrat - Llegenda Montserrat - Sant Benet

Em venia de gust pujar allà dalt

Pel Davant/Canaletes, V+ (160m)

La Panxa del Bisbe, Montserrat.


Em miro el Cavall Bernat des de la finestra. El cel és ben negre i a cada quilòmetre la meva esperança es va esvaint. Jo necessito un dia dels bons per pujar al Cavall Bernat. No tinc gens de ganes d'estar allà dalt lluitant contra les impressionants vistes que t'estiren i et xuclen cap avall a Monistrol, mentre els núvols foscos cobreixin la muntanya.

No sé si per comoditat o perquè quan tinc ganes de fer alguna cosa la vull fer ben feta, jo ja fa estona que he desestimat l'objectiu que duia en ment. Em venia de gust pujar allà dalt, no per la via, no per l'escalada, tan sols per estar 5 minuts allà dalt i sentir-me la persona més insignificant del món, per llençar dalt baix totes les preocupacions.

Per mi no és un bon dia per fer el que em ve de gust fer, però sembla que faltaran unes quantes gotes per convèncer a la resta. Poques però gruixudes gotes d'aigua van apareixent al parabrises del cotxe. Ara ja no s'hi val pensar que el Sol sortirà, que no farà tant de fred, que és igual del color que sigui el cel. El fet és que plou i que ja ningú té ganes d'anar-hi.

L'alternativa és la Panxa del Bisbe. Avui la muntanya, malgrat la meteorologia, està ben plena de gent. Turistes, escaladors i excursionistes omplen cada un dels llocs on arriba la vista. Potser massa aprop de la carretera encara? No m'agrada i em pregunto per què hi ha tanta gent. Suposo que la meitat dels que em veuen a mi, des de lluny, pensen el mateix.

La via no era la nostra primera alternativa, però personalment crec que és millor que la que teniem en ment en un principi i només una mica més a la dreta. Cantells generosos, forats grossos, dificultats assequibles, roca franca i assegurances interessants. Gaudeixo, sense esforç i de segon, de cada pedra que toco, de cada pas que faig. El que pagaria per poder fer això, cada dia, no té preu.

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada