Segueix-nos:

Esperó Llebeig, IV+ (85 m)

El Bisbe, Montserrat.


Suposo que no tothom ho fa conscientment, però ens passem la vida simplificant les coses. Jo estic acostumat a discretitzar l'espai i el temps i a fer lineal allò que no és lineal, una manera de simplificar les coses un pèl complexa. Podria semblar una contradicció però no ho és. Tota cosa senzilla, requereix un esforç per arribar a adquirir aquesta propietat. No hi ha res senzill, ni tant sols gaudir dels sentits ho és.


Avui no és cap dia especial i no vaig a fer res especial. Estic cansat i esgotat però avui en tinc més ganes que mai. Però ganes de què? Doncs ganes de passejar per Montserrat, d'admirar el paisatge i de grimpar alguna agulla, pedra, pedrot o paret amb unes vistes espectaculars. 

L'agulla escollida és imponent, majestuosa, cau cap a la cara nord i està envoltada per un buit immens. Però nosaltres farem trampa i pujarem per darrera. El més destacable de la via és arribar a la primera assegurança amb el buit a tocar i la distància entre la primera i la segona assegurança del segon llarg. La superació de l'única panxeta de la via és espectacular, tant com el cantell que et permet superar-lo.


Tinc l'honor d'arribar al cim i contemplar l'espectacular paisatge que m'envolta. Em passo de llarg la primera reunió i m'evoco a la cara nord. Allà hi ha la reunió de la GAM i decideixo muntar-la aquí. La morfologia de la roca en aquest lloc esdevé gairebé un balcó, fet expressament per assegurar al segon al límit entre el cel i la roca. Admiro, fascinat, el Vallès. No podíem haver triat millor.

Avui és un dia per gaudir sense presses.

Ressenya:

 

Montserrat - Frares Montserrat - Llegenda

Sense pressa

Esperó Llebeig, IV+ (85 m)

El Bisbe, Montserrat.


Suposo que no tothom ho fa conscientment, però ens passem la vida simplificant les coses. Jo estic acostumat a discretitzar l'espai i el temps i a fer lineal allò que no és lineal, una manera de simplificar les coses un pèl complexa. Podria semblar una contradicció però no ho és. Tota cosa senzilla, requereix un esforç per arribar a adquirir aquesta propietat. No hi ha res senzill, ni tant sols gaudir dels sentits ho és.


Avui no és cap dia especial i no vaig a fer res especial. Estic cansat i esgotat però avui en tinc més ganes que mai. Però ganes de què? Doncs ganes de passejar per Montserrat, d'admirar el paisatge i de grimpar alguna agulla, pedra, pedrot o paret amb unes vistes espectaculars. 

L'agulla escollida és imponent, majestuosa, cau cap a la cara nord i està envoltada per un buit immens. Però nosaltres farem trampa i pujarem per darrera. El més destacable de la via és arribar a la primera assegurança amb el buit a tocar i la distància entre la primera i la segona assegurança del segon llarg. La superació de l'única panxeta de la via és espectacular, tant com el cantell que et permet superar-lo.


Tinc l'honor d'arribar al cim i contemplar l'espectacular paisatge que m'envolta. Em passo de llarg la primera reunió i m'evoco a la cara nord. Allà hi ha la reunió de la GAM i decideixo muntar-la aquí. La morfologia de la roca en aquest lloc esdevé gairebé un balcó, fet expressament per assegurar al segon al límit entre el cel i la roca. Admiro, fascinat, el Vallès. No podíem haver triat millor.

Avui és un dia per gaudir sense presses.

Ressenya:

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada