Segueix-nos:

Johny Player Special, V+ (90m)

Torre de Marfil, Cerler.


Tornem, una vegada més, a passar uns dies pels pics i roques de la Vall de Benasc. Aquest any ens sorprenen les destrosses que van causar les riuades de fa un parell de mesos, que han canviat la fesomia dels racons a prop del riu com Sacs o Senarta, on hem perdut part de l’encant al canviar la vegetació per tot el rocam que ha fet baixar l’aigua.

Tindrem com a convidat durant el cap de setmana al Lluís i li presentem el lloc anant a escalar a la Torre de Marfil. Som quatre i ja hem fet les millors vies així que ens separem: L’arnau i ell s’enfilaran per la xemeneia de la Pasabapor aquí i el Miquel i jo tastarem les plaques de la seva esquerra.


 Dues tirades de placa prou bones i un llarg de sortida per un diedre que ens fa suar la cansalada i tornem a ser al cim de la paret. Després del Pistacho escalar una via equipada ens sembla relaxat, gairebé un passeig, on només a l’últim llarg posem un tascó per fer memòria.
Els nostres companys no treuen el cap i des de la primera reunió que no els hi veiem el pèl. El Lluís s’ha quedat encastat al principi de la xemeneia i han hagut de fer mans i mànigues per recuperar un friend massa ben col·locat.

Ens retrobem a peu de via i tothom fa cara d’estar content, així que cap al poble que ens hi esperen unes cerveses!

Ressenya:
Benasc - Ampriu

Retorn (Benasc I)

Johny Player Special, V+ (90m)

Torre de Marfil, Cerler.


Tornem, una vegada més, a passar uns dies pels pics i roques de la Vall de Benasc. Aquest any ens sorprenen les destrosses que van causar les riuades de fa un parell de mesos, que han canviat la fesomia dels racons a prop del riu com Sacs o Senarta, on hem perdut part de l’encant al canviar la vegetació per tot el rocam que ha fet baixar l’aigua.

Tindrem com a convidat durant el cap de setmana al Lluís i li presentem el lloc anant a escalar a la Torre de Marfil. Som quatre i ja hem fet les millors vies així que ens separem: L’arnau i ell s’enfilaran per la xemeneia de la Pasabapor aquí i el Miquel i jo tastarem les plaques de la seva esquerra.


 Dues tirades de placa prou bones i un llarg de sortida per un diedre que ens fa suar la cansalada i tornem a ser al cim de la paret. Després del Pistacho escalar una via equipada ens sembla relaxat, gairebé un passeig, on només a l’últim llarg posem un tascó per fer memòria.
Els nostres companys no treuen el cap i des de la primera reunió que no els hi veiem el pèl. El Lluís s’ha quedat encastat al principi de la xemeneia i han hagut de fer mans i mànigues per recuperar un friend massa ben col·locat.

Ens retrobem a peu de via i tothom fa cara d’estar content, així que cap al poble que ens hi esperen unes cerveses!

Ressenya:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada