Segueix-nos:

Vall de Ballibierna, Benasc.

Les tempestes aquí dalt fan por de debò i ens amenacen durant tota la nit. Entre això i una poc encertada previsió meteorològica ens fan canviar de plans i renunciar a l’ambició per poder fer alguna activitat en un sol dia. Mirem i busquem entre llibres i mapes per acabar triant a última hora. Farem un parell de tresmils sortint des de Senarta i tornant a baixar el mateix dia.

El despertador sona a les cinc i fem els nou quilòmetres de pista fins al refugi mentre acaba de sortir el Sol. Volem pujar pel barranc de Culebres però no trobem manera de creuar el riu, així que tornem a canviar de plans i seguim pel GR-11 fins als ibons de Ballibierna. La veritat és que ha estat molt encertat perquè tota la vall és preciosa i ens brinda una panoràmica genial de la cara sud de l’Aneto, que ens farà de teló de fons tot el dia.


Des dels ibons tartera i més tartera fins que el llom s’encongeix i ens trobem la cresta que ens porta al cim, fàcil però amb pati. La veritat és que passem cagadets, que després de tant caminar costa canviar el xip. La cresta s’eleva fins al cim que fa de mirador ideal des dels Besiberris fins al Posets, amb l’Aneto i companyia just enmig. Darrera nostre creixen nuvolades de pressa així que ens movem ràpid, cap al pas del cavall!


Hi arriba el Luís, s’hi enfila un parell de metres i gira cua, fa molta por. Jo m’hi acosto, m’ho miro i m’hi nego. Sembla molt fàcil però fa molt respecte. Ens adelanta el Miquel i, decidit, s’enfila al llom de roca i creua gaudint del pati. L’Arnau ni s’hi acosta i mentrestant jo baixo a veure si es pot passar per sota, que resulta ser una escaquejada molt fàcil i menys exposada.


A l’altre costat el Lluís i l’Arnau decideixen no creuar i ens separem. Ells refaran el camí de pujada i nosaltres baixarem per la tartera infinita que baixa directa al refugi. Ens retrobem tots quatre al refugi després d’haver creuat el riu amb l’aigua fins el genolls i baixem explicant batalletes els quilòmetres eterns de la pista fins a Senarta. 

El tercer tres (Benasc II)

Vall de Ballibierna, Benasc.

Les tempestes aquí dalt fan por de debò i ens amenacen durant tota la nit. Entre això i una poc encertada previsió meteorològica ens fan canviar de plans i renunciar a l’ambició per poder fer alguna activitat en un sol dia. Mirem i busquem entre llibres i mapes per acabar triant a última hora. Farem un parell de tresmils sortint des de Senarta i tornant a baixar el mateix dia.

El despertador sona a les cinc i fem els nou quilòmetres de pista fins al refugi mentre acaba de sortir el Sol. Volem pujar pel barranc de Culebres però no trobem manera de creuar el riu, així que tornem a canviar de plans i seguim pel GR-11 fins als ibons de Ballibierna. La veritat és que ha estat molt encertat perquè tota la vall és preciosa i ens brinda una panoràmica genial de la cara sud de l’Aneto, que ens farà de teló de fons tot el dia.


Des dels ibons tartera i més tartera fins que el llom s’encongeix i ens trobem la cresta que ens porta al cim, fàcil però amb pati. La veritat és que passem cagadets, que després de tant caminar costa canviar el xip. La cresta s’eleva fins al cim que fa de mirador ideal des dels Besiberris fins al Posets, amb l’Aneto i companyia just enmig. Darrera nostre creixen nuvolades de pressa així que ens movem ràpid, cap al pas del cavall!


Hi arriba el Luís, s’hi enfila un parell de metres i gira cua, fa molta por. Jo m’hi acosto, m’ho miro i m’hi nego. Sembla molt fàcil però fa molt respecte. Ens adelanta el Miquel i, decidit, s’enfila al llom de roca i creua gaudint del pati. L’Arnau ni s’hi acosta i mentrestant jo baixo a veure si es pot passar per sota, que resulta ser una escaquejada molt fàcil i menys exposada.


A l’altre costat el Lluís i l’Arnau decideixen no creuar i ens separem. Ells refaran el camí de pujada i nosaltres baixarem per la tartera infinita que baixa directa al refugi. Ens retrobem tots quatre al refugi després d’haver creuat el riu amb l’aigua fins el genolls i baixem explicant batalletes els quilòmetres eterns de la pista fins a Senarta. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada