Segueix-nos:

De punta a punta, V+ (235m)

Palestras d'Ampriu, Cerler.


Dilluns. Em toca fer de taxi i deixo el Lluís a quarts de set del matí a Benasque, però me'n torno al llit de seguida fins que la calor no me'n faci fora. Passem tot el dia jaient a l'ombra, descansem.
Dimarts. Sortim abans que el Sol cap a la Renclusa, avui toca escalar. Em sento fort, amb ganes, l'objectiu és seductor i l'aproximació pura delícia entre marmotes. Però, com un tro que anuncia tempesta, tot s'esguerra amb l'arribada constant d'autobusos plens de gent a la Besurta.

Portem una hora de camí i els meus dos companys se m'enfonsen de cop: això de caminar tant ha deixat marca als seus peus i gairebé no poden ni caminar. Com si hagués passat una allau, les meves il·lusions se'n tornen cap a casa amb tres caps cots.


Dimecres. Avui ja tinc tres embutllofats, que ahir va arribar el Gerard caminant des de Cavallers. El deixem que se'n vagi d'excursió i anem a intentar-nos consolar escalant alguna rampa de l'Ampriu. Però ni rampa ni adherència, la via resulta ser un altre love-climbing, que a l'enorme flanqueig sempre s'hi troba o peus o mans i no ha calgut apretar gaire.

Dijous. Hora de plegar, recollir i marxar d'aquí. Me'n vaig amb mal regust de boca per no haver pogut fer res del que havíem planejat però hi ha coses contra les que no s'hi pot fer res. Esperem que la tardor s'esperi uns dies a arribar i poder escalar tot el que no hem escalat aquesta setmana!
 

Les butllofes (Benasc III)

De punta a punta, V+ (235m)

Palestras d'Ampriu, Cerler.


Dilluns. Em toca fer de taxi i deixo el Lluís a quarts de set del matí a Benasque, però me'n torno al llit de seguida fins que la calor no me'n faci fora. Passem tot el dia jaient a l'ombra, descansem.
Dimarts. Sortim abans que el Sol cap a la Renclusa, avui toca escalar. Em sento fort, amb ganes, l'objectiu és seductor i l'aproximació pura delícia entre marmotes. Però, com un tro que anuncia tempesta, tot s'esguerra amb l'arribada constant d'autobusos plens de gent a la Besurta.

Portem una hora de camí i els meus dos companys se m'enfonsen de cop: això de caminar tant ha deixat marca als seus peus i gairebé no poden ni caminar. Com si hagués passat una allau, les meves il·lusions se'n tornen cap a casa amb tres caps cots.


Dimecres. Avui ja tinc tres embutllofats, que ahir va arribar el Gerard caminant des de Cavallers. El deixem que se'n vagi d'excursió i anem a intentar-nos consolar escalant alguna rampa de l'Ampriu. Però ni rampa ni adherència, la via resulta ser un altre love-climbing, que a l'enorme flanqueig sempre s'hi troba o peus o mans i no ha calgut apretar gaire.

Dijous. Hora de plegar, recollir i marxar d'aquí. Me'n vaig amb mal regust de boca per no haver pogut fer res del que havíem planejat però hi ha coses contra les que no s'hi pot fer res. Esperem que la tardor s'esperi uns dies a arribar i poder escalar tot el que no hem escalat aquesta setmana!
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada