Segueix-nos:

Pasaba por aquí, V+ (120m)

Torre de Marfil, Ampriu.


M'aixeco del llit (bé... de la màrfega...) i surto a fora... el cel és gris, però encara no plou. Portem un dia sense escalar. Conseqüentment desperto aquell parell i anem a provar sort a Cerler.

Magnífica via. Primer llarg de fissura bastant equipat. El segon llarg comença per una fissura auto-protegible i la superació d'un petit sostret, per després entrar en una enorme xemeneia amb poques assegurances fixes, però fàcilment auto-protegible amb algun tascó i friend.


A l'últim llarg, i en escassos sis metres de trenta-cinc, recau la bellesa d'aquesta escalada. Una preciosa llastra/fissura de les bones amb tant sols un parell d'expansions, al principi i al final però fàcil d'auto-protegir.


La via es pot acabar de rematar fent un últim llarg de metres que ens porta dalt del cim. Un cop finalitzada l'activitat i en disposició per fer alguna de les vies veïnes... es posa a ploure...

Ressenya:



Tast de gneis (Vacances 4)

Pasaba por aquí, V+ (120m)

Torre de Marfil, Ampriu.


M'aixeco del llit (bé... de la màrfega...) i surto a fora... el cel és gris, però encara no plou. Portem un dia sense escalar. Conseqüentment desperto aquell parell i anem a provar sort a Cerler.

Magnífica via. Primer llarg de fissura bastant equipat. El segon llarg comença per una fissura auto-protegible i la superació d'un petit sostret, per després entrar en una enorme xemeneia amb poques assegurances fixes, però fàcilment auto-protegible amb algun tascó i friend.


A l'últim llarg, i en escassos sis metres de trenta-cinc, recau la bellesa d'aquesta escalada. Una preciosa llastra/fissura de les bones amb tant sols un parell d'expansions, al principi i al final però fàcil d'auto-protegir.


La via es pot acabar de rematar fent un últim llarg de metres que ens porta dalt del cim. Un cop finalitzada l'activitat i en disposició per fer alguna de les vies veïnes... es posa a ploure...

Ressenya:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada