Segueix-nos:

Calumet, 6a+ (75 m)

Placa Roofs, Montserrat.


 Investigar en això de l’escalada no acostuma a sortir mai bé del tot però sempre tens l’esperança de que aquell tros de rocam serà bó, les vies seran maques i per adobar-ho del tot no hi haurà ningú. Amb aquesta intenció pujàvem Palomera amunt amb unes quantes ressenyes de la zona a la butxaca.
Arribem a la placa en qüestió i ben aviat veiem que el tema no és per tirar coets. Tot i això no fa gens de mala pinta així que ens hi quedem i l’Arnau es llança decidit cap a la cremallera del primer llarg tot fent un flanqueig per esquivar els esbarzers de peu de via.

La via en sí... ni fu ni fa, però li falten repeticions. Els peus que s’esmicolen en apretar-hi, les crostes que es desmunten amb la mirada i la sorra que omple els forats són tònica de la via.
El primer llarg, molt equipat com tots tres, ens ajuda a entendre com van les coses per aquí, fet que s’agraeix perquè així el flanqueig del segon ja el fas conscienciat. Podríem dir que encara gràcies de lo bruta que està la roca (si estigués neta seria boníssima) perquè això li posa una mica de pebre a l’escalada que, d’altra banda, no hem trobat tan complicada com la graduen a la ressenya.
La contrada és bonica i sobretot tranquil·la, la paret resta a l’ombra tota la tarda, la via és ràpida de fer i no cal rapelar. Aviam si s’anima a pujar-hi algú de tan en tant i queda net tot plegat, que llavors anirem a fer alguna via veïna!
Montserrat - Coll de Muset

Investigar

Calumet, 6a+ (75 m)

Placa Roofs, Montserrat.


 Investigar en això de l’escalada no acostuma a sortir mai bé del tot però sempre tens l’esperança de que aquell tros de rocam serà bó, les vies seran maques i per adobar-ho del tot no hi haurà ningú. Amb aquesta intenció pujàvem Palomera amunt amb unes quantes ressenyes de la zona a la butxaca.
Arribem a la placa en qüestió i ben aviat veiem que el tema no és per tirar coets. Tot i això no fa gens de mala pinta així que ens hi quedem i l’Arnau es llança decidit cap a la cremallera del primer llarg tot fent un flanqueig per esquivar els esbarzers de peu de via.

La via en sí... ni fu ni fa, però li falten repeticions. Els peus que s’esmicolen en apretar-hi, les crostes que es desmunten amb la mirada i la sorra que omple els forats són tònica de la via.
El primer llarg, molt equipat com tots tres, ens ajuda a entendre com van les coses per aquí, fet que s’agraeix perquè així el flanqueig del segon ja el fas conscienciat. Podríem dir que encara gràcies de lo bruta que està la roca (si estigués neta seria boníssima) perquè això li posa una mica de pebre a l’escalada que, d’altra banda, no hem trobat tan complicada com la graduen a la ressenya.
La contrada és bonica i sobretot tranquil·la, la paret resta a l’ombra tota la tarda, la via és ràpida de fer i no cal rapelar. Aviam si s’anima a pujar-hi algú de tan en tant i queda net tot plegat, que llavors anirem a fer alguna via veïna!

2 comentaris:

  1. perB24 d’abril del 2013, a les 20:15

    Feu-ne alguna de les altres i veureu que la cosa canvia una mica, per exemple la Ulls verds, la Lonisfinx o la Cotxe fúnebre...
    Pere

    ResponElimina
  2. Aleix24 d’abril del 2013, a les 22:17

    Bon vespre Pere,
    Si tornem a passar per allà ja escoltarem les teves recomanacions i tirarem cap a l'esquerra!
    Gràcies per la info!

    ResponElimina