Segueix-nos:

Sense Nom, II/3 (120m)

Pedraforca.


Tinc un mono impressionant. Encara no he escalat en gel aquesta temporada i me n’estic morint de ganes. Els meus dos companys ja es van estrenar la setmana passada i ja parlen d’ambicioses ascensions mentre jo encara dubto de si sabré moure’m amb tants ferragots al damunt.
Asseguro al Miquel i se’m fa etern! Està obrint el primer ressalt de la Gerdera i sembla que no vulgui acabar mai, estic massa ansiós, però mil hores més tard puc començar a pujar. Allau de sensacions i records, plaents tots ells.

El segon ressalt, que en teoria era per mi, no està en prou bones condicions i decidim tornar cap enrere al què era la nostra intenció inicial però un cop fet l’esgraó d’accés també veiem que la sortida del segon ressalt es troba realment delicada com per pujar des de baix.

Total, que tornem a canviar de cascada i ens apropem a la Sense Nom, que amb la del Curset sembla que ofereixin les millors condicions.

El primer ressalt, força estètic el fa l’Arnau, sense pressa, i amb una grimpadeta més arribem al peu del segon ressalt. Aquí em comença a caure la baba perquè es veu molt bonic. Negocio amb el Miquel per poder-lo obrir jo i accepta amb recel.
Sembla complicada, és força vertical i a la part inferior no hi ha massa gruix de gel però m’hi llenço envalentit. Quan la rampa es comença a posar dreta el gel ja em deixa posar algun cargol a mà dreta, on té més gruix, i tot i que no és cap meravella segueixo decidit cap amunt. La meva sorpresa és que és molt fàcil; està molt marcada i sembla un rocòdrom on només em cal ganxejar o picar on és evident i anar posant els peus als forats.
Els meus companys no enten la facilitat amb que ho he resolt fins que no s’hi posen però ens deixa a tots una bona satisfacció. Per sortir per dalt el Miquel obre l’últim ressalt, molt més senzill i camí del cotxe se’ns fa de nit.

Marxo content d’haver pogut tornar a punxar i amb molt bones sensacions. El pròxim dia més i millor, espero, i jo també ja miro objectius més ambiciosos!
Escalada en gel Pedraforca

Per fi, gel!

Sense Nom, II/3 (120m)

Pedraforca.


Tinc un mono impressionant. Encara no he escalat en gel aquesta temporada i me n’estic morint de ganes. Els meus dos companys ja es van estrenar la setmana passada i ja parlen d’ambicioses ascensions mentre jo encara dubto de si sabré moure’m amb tants ferragots al damunt.
Asseguro al Miquel i se’m fa etern! Està obrint el primer ressalt de la Gerdera i sembla que no vulgui acabar mai, estic massa ansiós, però mil hores més tard puc començar a pujar. Allau de sensacions i records, plaents tots ells.

El segon ressalt, que en teoria era per mi, no està en prou bones condicions i decidim tornar cap enrere al què era la nostra intenció inicial però un cop fet l’esgraó d’accés també veiem que la sortida del segon ressalt es troba realment delicada com per pujar des de baix.

Total, que tornem a canviar de cascada i ens apropem a la Sense Nom, que amb la del Curset sembla que ofereixin les millors condicions.

El primer ressalt, força estètic el fa l’Arnau, sense pressa, i amb una grimpadeta més arribem al peu del segon ressalt. Aquí em comença a caure la baba perquè es veu molt bonic. Negocio amb el Miquel per poder-lo obrir jo i accepta amb recel.
Sembla complicada, és força vertical i a la part inferior no hi ha massa gruix de gel però m’hi llenço envalentit. Quan la rampa es comença a posar dreta el gel ja em deixa posar algun cargol a mà dreta, on té més gruix, i tot i que no és cap meravella segueixo decidit cap amunt. La meva sorpresa és que és molt fàcil; està molt marcada i sembla un rocòdrom on només em cal ganxejar o picar on és evident i anar posant els peus als forats.
Els meus companys no enten la facilitat amb que ho he resolt fins que no s’hi posen però ens deixa a tots una bona satisfacció. Per sortir per dalt el Miquel obre l’últim ressalt, molt més senzill i camí del cotxe se’ns fa de nit.

Marxo content d’haver pogut tornar a punxar i amb molt bones sensacions. El pròxim dia més i millor, espero, i jo també ja miro objectius més ambiciosos!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada