Segueix-nos:

A l’altra banda de les muntanyes tot pot tornar-se lleig (o maco, segons es miri) en un tres i no res. Dissabte torno al Pallars, compromisos familiars, i el fort temporal que castiga el Port de la Bonaigua no em deixa passar i quedo atrapat al sud de la neu. De bon matí calço cadenes i després d’un bon ral·li Bonaigua amunt i avall no em puc resistir a arreplegar el que els pijos no volen; no para de nevar i fa molt fred, idíl·lic!


Truco el Jordi i en un tres i no res el tinc aquí. Ens fotem les botes de mala manera i sembla que en l’impàs de temps entre baixada i baixada la nevada cobreixi les nostres traces. Estem sols i gaudim com marrecs tot i el gruix de gel que ens cobreix les cares.


La nevada, que ens acaba fent fora perquè no ens queden cames, no minva ans el contrari, sembla que no vulgui parar de nevar mai... Neva des de dissabte, tot diumenge, tot dilluns i dimarts surt el Sol, no m’ho puc perdre!

Avui no tinc companyia i pujo foquejant a corre cuita per aprofitar al màxim. Al cel ni un núvol, l’Aneto i el Montarto com a espectadors, el gruix impressionant de neu com a pista de ball i els arbres, coberts per tot arreu per un abric blanc, com a companys de dansa. Com sento dir a algun turista, això sembla Suïssa!


Esquivant russos exploto el matí tant com puc, que toca retirada. M’ha servit per entendre perquè se’n parla tant bé de tot això i per aprendre que, amb una mica d’esforç, no surt gens car això d’esquiar.

De baixada tornem a creuar el Port, cap al Pallars, tan sols per tornar a veure els impressionants murs de neu que voregen a banda i banda la carretera. Sona a comiat, costarà tornar a esquiar en aquestes condicions i de moment aquesta temporada ja ha estat impressionant. Ara, amb una mica de sort, podré treure la pols als piolets, que ha fet fred!

Aran en pols

A l’altra banda de les muntanyes tot pot tornar-se lleig (o maco, segons es miri) en un tres i no res. Dissabte torno al Pallars, compromisos familiars, i el fort temporal que castiga el Port de la Bonaigua no em deixa passar i quedo atrapat al sud de la neu. De bon matí calço cadenes i després d’un bon ral·li Bonaigua amunt i avall no em puc resistir a arreplegar el que els pijos no volen; no para de nevar i fa molt fred, idíl·lic!


Truco el Jordi i en un tres i no res el tinc aquí. Ens fotem les botes de mala manera i sembla que en l’impàs de temps entre baixada i baixada la nevada cobreixi les nostres traces. Estem sols i gaudim com marrecs tot i el gruix de gel que ens cobreix les cares.


La nevada, que ens acaba fent fora perquè no ens queden cames, no minva ans el contrari, sembla que no vulgui parar de nevar mai... Neva des de dissabte, tot diumenge, tot dilluns i dimarts surt el Sol, no m’ho puc perdre!

Avui no tinc companyia i pujo foquejant a corre cuita per aprofitar al màxim. Al cel ni un núvol, l’Aneto i el Montarto com a espectadors, el gruix impressionant de neu com a pista de ball i els arbres, coberts per tot arreu per un abric blanc, com a companys de dansa. Com sento dir a algun turista, això sembla Suïssa!


Esquivant russos exploto el matí tant com puc, que toca retirada. M’ha servit per entendre perquè se’n parla tant bé de tot això i per aprendre que, amb una mica d’esforç, no surt gens car això d’esquiar.

De baixada tornem a creuar el Port, cap al Pallars, tan sols per tornar a veure els impressionants murs de neu que voregen a banda i banda la carretera. Sona a comiat, costarà tornar a esquiar en aquestes condicions i de moment aquesta temporada ja ha estat impressionant. Ara, amb una mica de sort, podré treure la pols als piolets, que ha fet fred!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada