per Aleix
A l’altra banda de les muntanyes tot pot tornar-se
lleig (o maco, segons es miri) en un tres i no res. Dissabte torno al Pallars,
compromisos familiars, i el fort temporal que castiga el Port de
Truco el Jordi i en un tres i no res el tinc aquí. Ens fotem
les botes de mala manera i sembla que en l’impàs de temps entre baixada i
baixada la nevada cobreixi les nostres traces. Estem sols i gaudim com marrecs
tot i el gruix de gel que ens cobreix les cares.
La nevada, que ens acaba fent fora perquè no ens queden
cames, no minva ans el contrari, sembla que no vulgui parar de nevar mai...
Neva des de dissabte, tot diumenge, tot dilluns i dimarts surt el Sol, no m’ho
puc perdre!
Avui no tinc companyia i pujo foquejant a corre cuita per
aprofitar al màxim. Al cel ni un núvol, l’Aneto i el Montarto com a
espectadors, el gruix impressionant de neu com a pista de ball i els arbres,
coberts per tot arreu per un abric blanc, com a companys de dansa. Com sento
dir a algun turista, això sembla Suïssa!
Esquivant russos exploto el matí tant com puc, que toca
retirada. M’ha servit per entendre perquè se’n parla tant bé de tot això i per
aprendre que, amb una mica d’esforç, no surt gens car això d’esquiar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada