Segueix-nos:

Del bosc d’Espot me’n vaig de pet cap a l’Aran. Aquesta banda dels Pirineus m’és pràcticament desconeguda, i més encara a l’hivern, així que una ideal primera presa de contacte va ser anar amb raquetes fins a Montgarri.
Sortim tard (ens ho podem més que permetre) i per neu xafada només ens cal seguir el caminet que va creuant boscos i prats de neu fins veure despuntar l’agulla del santuari.

El Sol ens acompanya, fent estralls en les cares d’uns més que dels altres, i la temperatura és ideal per caminar en màniga curta i la sortida, a l’abast de qualsevol, és prou bonica. Llàstima de les motos de neu i que el camí sigui tant pla i no es pugui fer amb esquís de muntanya, però tot i això, només per poder esmorzar en aquest racó, ja paga la pena.

Romeria blanca

Del bosc d’Espot me’n vaig de pet cap a l’Aran. Aquesta banda dels Pirineus m’és pràcticament desconeguda, i més encara a l’hivern, així que una ideal primera presa de contacte va ser anar amb raquetes fins a Montgarri.
Sortim tard (ens ho podem més que permetre) i per neu xafada només ens cal seguir el caminet que va creuant boscos i prats de neu fins veure despuntar l’agulla del santuari.

El Sol ens acompanya, fent estralls en les cares d’uns més que dels altres, i la temperatura és ideal per caminar en màniga curta i la sortida, a l’abast de qualsevol, és prou bonica. Llàstima de les motos de neu i que el camí sigui tant pla i no es pugui fer amb esquís de muntanya, però tot i això, només per poder esmorzar en aquest racó, ja paga la pena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada