per Aleix
Cascada del Miner, II/3
Pedraforca.
Després d’estrenar el gel tocava fer alguna cosa més
alpinística i volíem fer algun corredor pel Pirineu més oriental. Seguint les
recomanacions del Jordi truco al refugi d’Ulldeter i el Guarda em comenta
l’estat precari en què es troba tot però em recomana anar a fer una via en
concret, assegurant-me que les condicions eren prou acceptables tot donant a
entendre que l’havien fet aquella setmana.
Ens la mirem, ens convenç i decidim anar a fer-la. Però la
nostra sorpresa és que tota la vessant on es troba la via està afectada per
regulacions que hi prohibeixen l’escalada tot l’any. És, si més no curiós, que
el guarda d’un refugi no estigui a l’aguait de les regulacions d’aquest tipus i
que t’hi faci anar a escalar... perquè he vist varies piulades d’aquella zona.
Vist això canviem de plans a primera hora del matí i ens en
anem cap al Pedraforca. Tots tres sabem que és dissabte i estarà ben ple però
al que sembla que li afecta més és al senyor Rosas, que fins que no estarà sol
i clavant els piolets contra el gel no ens regalarà un somriure.
Esquivem tothom que trobem i baixem cap al camí de baix.
Mentre ens ho mirem i triem per on anar ens deixa estupefactes el veure un grup
de catorze persones. Com es pot anar catorze persones a escalar al Pedraforca?
No ho entenem...
Al final encara salvem el dia. Els ressalts del Miner es
veuen prou bé i ens traiem l’espina rebentant el que té més gruix, perquè els
dos últims no es deixaven escalar i encara menys assegurar amb dignitat. De
tornada ens fa mandra desfer el camí i pugem fins al camí de dalt per un
ressalt fàcil i una canal de neu, per rematar el dia.
Un cop al cotxe, mentre recollim els trastos ens sorprèn per
segon cop un guarda de refugi, ara el de l’Estasen. Apareix fent ral·lis pel
camí i de seguida ve a donar-nos conversa tot deixant-nos bocabadats al
sentir-lo parlar de dinamitar la muntanya per recuperar la tartera...
I de guarda en guarda i tiro porqué me toca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada