Els secrets del Bosc

per Aleix 17 de febr. 2013

Fa dies que no para de nevar però avui per fi ha sortit el Sol gràcies a les maleïdes ventades que allunyen la neu dels cims més prominents i desprotegits. Com caçadors de tresors sortim armats de casa en busca de les millors danses sobre el gran blanc.

A la solana la fusió entre vent i Sol ha causat estralls i la neu, tot i que hi és abundant, no ens mostra la seva millor aparença. Toca fugir-ne i buscar la temible protecció del Bosc.

Un imperi de grans avets se'ns alça enfront, amenaçant. La muralla, una frontera dèbil però mai franquejada, ens dóna la benvinguda; tan sols un parell de metres endins i ja s’oblida el vent i el Sol de l’exterior.

Al bosc tot és calma i tot sembla en harmonia. La neu que ha superat totes les mans dels arbres sense ser atrapada ha format un gruixut mantell blanc que oculta uniformement tots els entrebancs menors del bosc. Tant sols algun matoll valent emergeix com un periscopi per veure què passa a fora.

Valent el que s’hi endinsa transforma al seu pas aquesta calma en un moviment constant on tot sembla voler atrapar l’intrús. Nosaltres, els forasters, ja és el que busquem.

Tot és incert i intens. Passes ràpid entre esvelts troncs que t’intenten atrapar, per sobre del matoll valent i per sota les urpes gegants que, amb sort, només et llencen neu al damunt. No tens temps ni dret a decidir res; el Bosc decideix la teva velocitat, el ritme dels batecs del teu cor i la direcció que prendràs... estàs desarmat i indefens però gaudeixes com una criatura salvatge que juga immers en el seu habitat natural.

Com la més dura de les drogues t'obliga a repetir fins a no poder més i les ganes de sortir-ne quan hi ets es transformen i multipliquen en ganes de tornar-hi quan n'has sortit. I com més lluny ets, a casa, a la feina o estudiant més rememores aquells instants i enveges aquells que, ara mateix, en deuen estar gaudint.

Però el Bosc sempre romandrà a l'espera de que hi tornis i t'esperarà amb els braços i les urpes ben obertes doncs només tu i ningú més sap que aquell tros de muntanya et reserva un tresor; el millor Bosc del món.