Em cordo les botes; tinc les mans gelades i sembla que els cordons volen tallar-me els dits. Em faig, amb poca traça, els vuits. Manipular tot els material amb guants no és senzill. Seguidament connecto l'aparell d'assegurament a mi i hi passo les dues cordes. Fa força fred i és tard, d'aquí a dues hores més o menys serà fosc.
En Miquel ja està llest per l'ascensió. Davant té una cascada de vint metres. Em mira amb un somriure, tot tapat i amb els dos piolets enlaire. S'encara a la cascada i a cop de tríceps puja uns quants metres. Té els braços cansats i no pica com unes hores abans, però va pujant de mica en mica. Els ressalts del matí han fet estralls en la seva forma física, però quan mira amunt ja ha posat dos claus.
Queda la part més difícil. Posa un últim clau des d'una repisa, amb comoditat. La primera part no li a costat gaire però ara el tema es posa dret. Són tres metres de res i els comença amb força. Arriba a la sortida amb traça, però hi ha alguna cosa que no funciona. Tremola, pica amb el tríceps una vegada darrera l'altra, sense sort. El piolet li rebota.
Començo a patir. El clau no és gaire avall, el té als peus i a més a més hi ha posat la dissipadora, després que jo insistís. No és que no confii en el material, però no hi estic habituat. Per sort se'n surt. Crida per la victòria i enlaire el piolet esquerra, tot encongint el tríceps per última vegada...
Em cordo les botes; tinc les mans gelades i sembla que els cordons volen tallar-me els dits. Em faig, amb poca traça, els vuits. Manipular tot els material amb guants no és senzill. Seguidament connecto l'aparell d'assegurament a mi i hi passo les dues cordes. Fa força fred i és tard, d'aquí a dues hores més o menys serà fosc.
En Miquel ja està llest per l'ascensió. Davant té una cascada de vint metres. Em mira amb un somriure, tot tapat i amb els dos piolets enlaire. S'encara a la cascada i a cop de tríceps puja uns quants metres. Té els braços cansats i no pica com unes hores abans, però va pujant de mica en mica. Els ressalts del matí han fet estralls en la seva forma física, però quan mira amunt ja ha posat dos claus.
Queda la part més difícil. Posa un últim clau des d'una repisa, amb comoditat. La primera part no li a costat gaire però ara el tema es posa dret. Són tres metres de res i els comença amb força. Arriba a la sortida amb traça, però hi ha alguna cosa que no funciona. Tremola, pica amb el tríceps una vegada darrera l'altra, sense sort. El piolet li rebota.
Començo a patir. El clau no és gaire avall, el té als peus i a més a més hi ha posat la dissipadora, després que jo insistís. No és que no confii en el material, però no hi estic habituat. Per sort se'n surt. Crida per la victòria i enlaire el piolet esquerra, tot encongint el tríceps per última vegada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada