Segueix-nos:

Aresta Brucs, V (60m.)

Mirador de la Miranda de les Bohigues, Montserrat.


Mentre l'entrepà tira avall discutim que més fer, sí, sí, hem fet una via i en volem fer alguna altra, fet inèdit per les nostres cordes! Busquem alguna cirereta per arrodonir el dia sense patir massa fred ni massa por. Descarta que descartaràs al final decidim anar a “acabar” aquesta via, que unes setmanes enllà s'havia convertit en l'opció ràpida abans que comences a ploure i ni així vaig poder passar de la primera assegurança!
Creuem el bosc i a peu de via no hi ha discussió de que em toca a mi acabar el llarg. El primer parabolt segueix igual de lluny però amb la roca seca em sembla més aprop i de seguida estic rodejant el forat característic. Una mica de força i una sortida de presa petita per arribar a la rampa directa cap al cim que només interromp la reunió intermitja.

La segona tongada me la cedeix l'Arnau perquè el segon parabolt es veu a Can Pistraus, error perquè després resulta que n'hi havia un altre d'amagat, que no em fa gens de nosa quan hi sóc posat. A la reunió cimera aprofito el regal que em van fer al primer buril d'aquesta via, on algú va deixar una plaqueta recuperable i que ara puc posar a l'espit sense xapa que conforma el segon punt de la reunió.

Val a dir que la via que hem seguit es podria considerar una variant de l'Aresta Brucs que volteja el forat per l'esquerra però que en la resta del recorregut trepitja la veïna amb bastantes més assegurances... Potser equipant les expansions de l'esquerra del forat ja hauria estat suficient, tot i que si no fos per les brillantors no ens hi hauríem enfilat.

Una foto amb l'últim alè de bateria de la càmera i cap a fer invents estranys per desgrimpar del cim sense matar-nos, que no seria complicat si no fos pels invents del TBO.
El dia ha estat curiós i segurament la segona via té gran part de culpa del bon sabor de boca amb el que tornem contents, sans i estalvis cap al cotxe. A Can Massana ja s'ha fet de nit i per aquí no queda més que algun artificier despistat.
Montserrat - Aresta Brucs Montserrat - Saques

Arestes sense Brucs II

Aresta Brucs, V (60m.)

Mirador de la Miranda de les Bohigues, Montserrat.


Mentre l'entrepà tira avall discutim que més fer, sí, sí, hem fet una via i en volem fer alguna altra, fet inèdit per les nostres cordes! Busquem alguna cirereta per arrodonir el dia sense patir massa fred ni massa por. Descarta que descartaràs al final decidim anar a “acabar” aquesta via, que unes setmanes enllà s'havia convertit en l'opció ràpida abans que comences a ploure i ni així vaig poder passar de la primera assegurança!
Creuem el bosc i a peu de via no hi ha discussió de que em toca a mi acabar el llarg. El primer parabolt segueix igual de lluny però amb la roca seca em sembla més aprop i de seguida estic rodejant el forat característic. Una mica de força i una sortida de presa petita per arribar a la rampa directa cap al cim que només interromp la reunió intermitja.

La segona tongada me la cedeix l'Arnau perquè el segon parabolt es veu a Can Pistraus, error perquè després resulta que n'hi havia un altre d'amagat, que no em fa gens de nosa quan hi sóc posat. A la reunió cimera aprofito el regal que em van fer al primer buril d'aquesta via, on algú va deixar una plaqueta recuperable i que ara puc posar a l'espit sense xapa que conforma el segon punt de la reunió.

Val a dir que la via que hem seguit es podria considerar una variant de l'Aresta Brucs que volteja el forat per l'esquerra però que en la resta del recorregut trepitja la veïna amb bastantes més assegurances... Potser equipant les expansions de l'esquerra del forat ja hauria estat suficient, tot i que si no fos per les brillantors no ens hi hauríem enfilat.

Una foto amb l'últim alè de bateria de la càmera i cap a fer invents estranys per desgrimpar del cim sense matar-nos, que no seria complicat si no fos pels invents del TBO.
El dia ha estat curiós i segurament la segona via té gran part de culpa del bon sabor de boca amb el que tornem contents, sans i estalvis cap al cotxe. A Can Massana ja s'ha fet de nit i per aquí no queda més que algun artificier despistat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada