Segueix-nos:

GAM, V+ (100m.)

Portella Petita, Montserrat.
Comença a fer fred però aquí ningú vol deixar el cul al sofà així que aprofitem el divendres per pasturar per Agulles. El cel blau, el marcador a zero graus, ben abrigats i en un ambient tranquil on ningú fa xivarri ens acompanyaran tot el dia.

La idea d'avui, més o menys encertada, és superar la muralla d'aquest vessant de la muntanya escalant aquesta via i, tot i que la seva agulla germana encara li fa ombra, ens hi posem decidits. Al peu de via ens sembla que podem pujar una mica més per la canal de la dreta i així escurçar el primer llarg ja que segons la ressenya està ben net i impressiona.

Al final, encigalats, hem pujat massa i començo a escalar des de la R0 de la via Sense Nom tot flanquejant cap a un horitzó desconegut amb l'esperança d'anar a petar a la primera reunió de la nostra via. Un burí rovellat, dos friends en una llastra 2x1 i de seguida soc on he d'estar.
El segon llarg, ni fu ni fa, no ens deixa acabar d'arrencar perquè fa fred i l'ombra de la portella gran ens fa la guitza, però superats els primers metres xino xano fins la reunió, amb una entrada un pèl més interessant.

L'última tirada concentra totes les dificultats. S'ha de superar el desplom i després arrencar cap amunt passant per un parell de claus falcats i l'Arnau s'hi baralla de valent. Pedala que pedalaràs ho acaba d'amanir amb sal i oli fins que, al final, se l'empassa.

Rapela que rapelaràs i a l'hora de dinar estem prenent el Sol d'esquena a les portelles i resseguint els perfils de les infinites agulles que han aparegut, com sempre, al endinsar-se per aquestes contrades.
Montserrat - Aresta Brucs Montserrat - Llegenda Montserrat - Saques

Aresta sense Brucs

GAM, V+ (100m.)

Portella Petita, Montserrat.
Comença a fer fred però aquí ningú vol deixar el cul al sofà així que aprofitem el divendres per pasturar per Agulles. El cel blau, el marcador a zero graus, ben abrigats i en un ambient tranquil on ningú fa xivarri ens acompanyaran tot el dia.

La idea d'avui, més o menys encertada, és superar la muralla d'aquest vessant de la muntanya escalant aquesta via i, tot i que la seva agulla germana encara li fa ombra, ens hi posem decidits. Al peu de via ens sembla que podem pujar una mica més per la canal de la dreta i així escurçar el primer llarg ja que segons la ressenya està ben net i impressiona.

Al final, encigalats, hem pujat massa i començo a escalar des de la R0 de la via Sense Nom tot flanquejant cap a un horitzó desconegut amb l'esperança d'anar a petar a la primera reunió de la nostra via. Un burí rovellat, dos friends en una llastra 2x1 i de seguida soc on he d'estar.
El segon llarg, ni fu ni fa, no ens deixa acabar d'arrencar perquè fa fred i l'ombra de la portella gran ens fa la guitza, però superats els primers metres xino xano fins la reunió, amb una entrada un pèl més interessant.

L'última tirada concentra totes les dificultats. S'ha de superar el desplom i després arrencar cap amunt passant per un parell de claus falcats i l'Arnau s'hi baralla de valent. Pedala que pedalaràs ho acaba d'amanir amb sal i oli fins que, al final, se l'empassa.

Rapela que rapelaràs i a l'hora de dinar estem prenent el Sol d'esquena a les portelles i resseguint els perfils de les infinites agulles que han aparegut, com sempre, al endinsar-se per aquestes contrades.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada