Segueix-nos:

Pic de la Dona (2.704m)

Vallter.


Ens llevem d'hora, és encara de nit, i carreguem el Frontera per acostar-nos a fer una escapada a la capçalera del Ter. Cap dels dos hem freqüentat gaire aquesta zona, i menys en les condicions d'hivern que s'hi troben aquesta època de l'any, pel que arribem a Vallter 2000 i, un cop allà, ens plantegem cap a on es dirigiran els nostres passos; el Bastiments s'alça al fons de la vall, el Gra de
Fajol Gran, i el Petit al costat, són a l'ombra però just davant del cotxe, i el Pic de la Dona queda amagat. Decidim enfilar per on veiem gent pujant, direcció finalment al Pic de la Dona.

El dia és perfecte. La boira que ens ha acompanyat bona part del trajecte ha quedat estancada al fons de la vall i el cel està impecable, ni un núvol. Comencem a pujar per un bosquet que de seguida ens deixa en una amplia canal que ens porta directament a la Portella de Mantet.


Des de la portella tenim per primer cop vistes cap al vessant francès del Pirineu, sense perdre les que ja ens acompanyàvem cap al sud, on les siluetes del massís treuen el cap per sobre la boira. Des d'aquest mateix indret també podem admirar per primer cop el cim al que ens dirigim i decidir per on ens hi aproximarem.
Pugem directament cap al cim carenant, gaudint en tot moment de les vistes a dreta i esquerra. La neu ha estat ventada els últims dies, i el mantell nival es troba lluny de les condicions en que podríem somiar, exposant-nos al perill de que una amb caiguda estúpida podíem acabar bastants metres avall.

En poca estona i en constant xerrameca arribem al cim on ens traiem el material i les motxilles i gaudim d'alguna cosa de menjar i d'una bona estona al sol. Ja només queda la baixada. Tornem per on hem pujat, i ara l'arnau veu la cresta més estreta que al pujar, però baixem bé. I quan ja gairebé tornàvem a ser a la Portella, l'estat de la neu, a causa del Sol, es troba en un estat fantàstic i ens permet gaudir d'uns quants girs.

  
Amb tot som al cotxe relativament d'hora, carreguem material i cap a casa, sense descuidar-nos els doritos del camí!

Esquí Ulldeter

Una nadala

Pic de la Dona (2.704m)

Vallter.


Ens llevem d'hora, és encara de nit, i carreguem el Frontera per acostar-nos a fer una escapada a la capçalera del Ter. Cap dels dos hem freqüentat gaire aquesta zona, i menys en les condicions d'hivern que s'hi troben aquesta època de l'any, pel que arribem a Vallter 2000 i, un cop allà, ens plantegem cap a on es dirigiran els nostres passos; el Bastiments s'alça al fons de la vall, el Gra de
Fajol Gran, i el Petit al costat, són a l'ombra però just davant del cotxe, i el Pic de la Dona queda amagat. Decidim enfilar per on veiem gent pujant, direcció finalment al Pic de la Dona.

El dia és perfecte. La boira que ens ha acompanyat bona part del trajecte ha quedat estancada al fons de la vall i el cel està impecable, ni un núvol. Comencem a pujar per un bosquet que de seguida ens deixa en una amplia canal que ens porta directament a la Portella de Mantet.


Des de la portella tenim per primer cop vistes cap al vessant francès del Pirineu, sense perdre les que ja ens acompanyàvem cap al sud, on les siluetes del massís treuen el cap per sobre la boira. Des d'aquest mateix indret també podem admirar per primer cop el cim al que ens dirigim i decidir per on ens hi aproximarem.
Pugem directament cap al cim carenant, gaudint en tot moment de les vistes a dreta i esquerra. La neu ha estat ventada els últims dies, i el mantell nival es troba lluny de les condicions en que podríem somiar, exposant-nos al perill de que una amb caiguda estúpida podíem acabar bastants metres avall.

En poca estona i en constant xerrameca arribem al cim on ens traiem el material i les motxilles i gaudim d'alguna cosa de menjar i d'una bona estona al sol. Ja només queda la baixada. Tornem per on hem pujat, i ara l'arnau veu la cresta més estreta que al pujar, però baixem bé. I quan ja gairebé tornàvem a ser a la Portella, l'estat de la neu, a causa del Sol, es troba en un estat fantàstic i ens permet gaudir d'uns quants girs.

  
Amb tot som al cotxe relativament d'hora, carreguem material i cap a casa, sense descuidar-nos els doritos del camí!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada