Semi-desequipat

per Clemàstecs 31 d’oct. 2008

Copa, cafè i puro, 6a (435m)

Roca Narieda, Alt Urgell.

Passem per Oliana i seguim cap a Coll de Nargó, prenem direcció cap a Canelles, passat l'encreuament i aparquem el cotxe a la vora de la carretera. Fa força fred però el sol no ha acabat de treure el cap. Preparem i organitzem tot el material amb força atenció; els catorze llargs d'avui estan semi-equipats amb sols una vintena d'expansions, uns quants claus i forces ponts de roca.

L'aproximació és una mica perdedora i enfilem amunt, intuint el camí que no trobem, i tenint com a punt de referència la Roca Narieda i el punt d'inici de l'itinerari. Un cop a peu de via fem un últim repàs. Cordinos, un joc de tascons (que no farem servir), unes quantes cintes, uns quants friends, les cassoletes, mosquetons de seguretat, etc...

Avui comença l'Aleix. La ruta és clara i fins i tot hi ha més ponts de roca posats que els que ens imaginàvem. Això facilita les coses en el sentit de seguir l'itinerari plasmat a la ressenya, però abans de lligar el nostre físic a les bagues habitants de d'intempèrie, hem de valorar si és millor posar alguna cosa nova o no.

Arribem força ràpidament a la R5. Podríem dir que fins aquí la via segueix un estil diferent que als llargs següents. Hem posat un parell de vegades els nostres "amics", uns quants ponts de roca i hem vist reunions poc habituats a veure. El sisè llarg, el pitjor, em toca a mi. A la ressenya només ens indiquen un espit i un pont de roca. Trobo l'espit, situat uns metres a la dreta de la reunió i segueixo amunt fins a trobar el pont de roca... val a dir que és una sabina no massa ferma. Em quedo molt tranquil posant l'"amic" de l'u en una fissura ben formosa. Fins a la reunió hi ha una selva.

Ara venen un parell de cinquens d'adherència que no ens agraden massa i que a més, queden a l'ombra. Per sortir de l'ombra la via aprofita una gran llastra-fisura i aquí torna a canviar d'estil. Només queden un parell de llargs per l'esperadíssim sisè, que fem a gran velocitat!

Ja hi sóc davant... davant de la fissura. Després d'onze llargs ja el tinc davant dels nassos. Es deixa fer molt bé i el paisatge és magnífic. Els tres últims llargs ens els prenem amb no gaire calma perquè el sol comença a marxar.

Arribem a dalt, ben contents, i ens preparam pel descens... però... llamps i trons! Ja és fosc...
Aquí comença la segona aventura del dia... però això ja ho explicarem més endavant.