El príncep de les maduixes

Quimèrica Laxitud, 6a (100m)

Paret de l'Ós, Sant Llorenç de Montgai.

Martinetti, V (100m)

Paret de la Formiguera, Sant Llorenç de Montgai.

Que no tio, que per aquí no hi passarem.

Rosa d'Abril, V+ (95m)

Pala del Coll, Montroig.

Avui m'han enganyat. Jo volia fer una via curta, fàcil i ràpida. Duia la corda d'esportiva per fer més força després, passant la tarda, i també duia la ressenya d'un parell de vies curtes, per si ens entretenim poder completar la jornada sense anar amunt i avall. Però res de res.

L'autopista mig tallada i l'esmorzar al bar ens fan començar un pèl tard, res que pugui afectar els meus plans. La planificació comença a trontollar al primer llarg, on el pitó a can pistraus, les atlètiques fissures i el malparit del sostre em fan apretar més del que voldria.
Cinc superior diuen.


La reunió em roba un altre tros de vida. Reforço l'espit i el clau rovellats amb un friend a caldo, ho triangulo tot plegat i endreço el desgavell perquè no faci mal als ulls.
Reunions equipades diuen.

El segon llarg serà fàcil, un curt diedre perfecte amb un clauet per allà al mig. Però a mig camí recordo que no sé escalar en diedre quan veig que no em queda ferro a la cintura. Recupero un parell de peces grosses, i bé que faig, per acabar de sortir amb un mínim de dignitat. Dutxo al col·lega amb un ruixat de pedres, fang i sorra, molta sorra, i una eternitat després acabo el curt diedre.
Quart superior diuen.


A la reunió m'ho prenc amb calma. Gats, motxilla i samarreta tirats a terra i, dret a la feixa, munto el tinglado amb un micro, un tascó i dos claus rovellats amb cordills repelats.
Millor no haver de baixar d'aquí, diuen.

L'últim serà més senzill, que el pas difícil té dos espits. La part dels ous! Per arribar al primer em jugo les cames mentre clavo la mirada a l'alien més petit, no fos cas que volgués sortir de festa. I per arribar al segon faig un bon A0 del que puc posar a la fissura. D'aquí al cim, per fi, el tema és fàcil i senzill, i de l'última expansió al cim la roca és de somni.
Cinc superior també he sentit que diuen.

L'esportiva de tarda i la segona via del dia es transformen en cerveses al bar, sense ni unes miserables patates fregides, de negra nit i sota la pluja.
Però dia ben aprofitat, diuen!

Ribas Sabaté, V (100m)

El Cilindre, Sant Llorenç de Montgai. 

Un dia tonto d'aquesta tardor tempestuosa, en un rampell gairebé a mode de pataleta, decidim fer cas omís a en Mauri i anar a treure el cap pel Montsec. Passades les avellanes veiem que el núvol no ha marxat pas, sinó que s'ha quedat enganxat a la carena, des de Vilanova fins a Àger no es veu enlloc la paret sencera.

Canvi de plans improvisat però relativament ràpid i no són ni les dotze que ja som al peu del cilindre. Mentre cadascú fa de les seves jo em faig el longuis, em lligo la corda i cap amunt.


Arribo a una reunió però tothom diu que es pot seguir, cap amunt. La ressenya deia que s'ha de sortir a l'esquerra i, des de la mateixa reunió gairebé que em llenço a un percal considerable per arribar al parabolt de la via del costat... Per sort, a l'última sucada de magnesi abans de saltar al buit, veig un espit rera l'arbre i recupero el rumb perdut.

Arribar a la reunió té el seu encant i les vistes des d'allà penjat són tant hipnotitzants que gairebé no puc parar atenció a què fan el parell que venen darrera meu.


A la role, entre els alls de l'un i les cebes de l'altre, torno a sortir jo. Segurament el tram més bonic, gràcies al peculiar calcari, flanqueig a l'esquerra i reunió que, amb el panorama, torno a passar de llarg per acabar d'arribar fins dalt. Amb lo ràpid que ha baixat la paret tocaria fer-ne una altra però les cerveses fresques a la vora del llac no ens ho permeten!

Ressenya:

Diedre Blanqueta, V+ (230m)

Pala Alta, Montroig.

Fa sol tota la setmana, divendres es posa gris i el cap de setmana plou. Dilluns surt el sol, fa sol tota la setmana, divendres es posa gris i el cap de setmana plou. I si feu algun pont no patiu que es posarà gris abans o sortirà el sol més tard.


Però hi ha un petit racó de la galia on el Molina diu que no plou fins l'hora de dinar i s'ha d'aprofitar. El Popeye se'n va a Sant Llorenç de Montgai i nosaltres cap al Montroig, on no estarem sols, per sort només a l'aparcament.


Vull fer el diedre Blanqueta. Hi ha mil opcions sobre la taula però aquesta m'encaixa com anell al dit; semi-equipada, que fa dies que no poso res, i amb el parany d'haver de superar els fantasmes de l'última vegada, perfecte per agafar confiança si tot va rodat.


Dos llargs i mig de tràmit més tard entrem a la gola del llop. Hi arribo jo primer i per fer fora la mala estrugança poso un friend innecessari entre les dues expansions, no fos cas que tingui l'assegurança més avall dels genolls. Patètic, però em serveix per espantar fantasmes i tirar cap amunt sense vergonya i fent tota la força que demana la senyora Blanqueta.


I l'últim pel Miquel, que té la delicadesa d'arribar fins al cim, sense caure en paranys en forma de reunió innecessària, per una nova dimensió de fissura i diedre. Preciosa seqüència de bavareses i obertures de cames infernals on un grau més tampoc hi faria cap mal.


Recollint trastos veiem que a Camarasa ja hi plou, no dóna per més el dia, així que enfilem cap al bar on ens hi empadronem una estona llarga i cap a casa veient com plou a ca la Montse i a mig país, ens ha sortit bé la jugada i ja tornem a ser on volíem ser. Demà més, seguim!

Ressenya:

La Dama de los Vientos, 6b+/Ae (80m)

Pala del Coll, Montroig.

NEM, 6b (75m)

Pala del Coll, Montroig.

Aquesta setmana ens hem begut l'enteniment i ens desempalleguem de totes les fissures que tenim. N'hi ha per tots, petits i grans, i no volem que en quedi ni una. Així que deixeu-vos de petonets a peu de via, de pràctiques sexuals daurades, d'atacs de riure a mitja paret i de bitcoins sota les pedres i veniu a La Setmana de la Fissura! Una oferta cada dia!

Diumenge. Fissures bavareses. L'oferta del dia és irresistible i si us descuideu trobareu aglomeracions a la porta a primera hora. Tenim 25 metres de diedre perfecte, generosament equipat, a un preu més que raonable: tenir els braços inflats fins dimecres!


Dilluns. Fissures cap a la dreta. Només quinze passos a la venta que de seguida s'acabaran. Correu que al primer que arribi li espera un sofà-llit-reunió amb molt bones vistes.

Dimarts. Fissures xemeneies. Pel mòdic preu de tres o quatre passos d'artificial una bona xemeneia. De regal, bones vistes cap avall per completar l'oferta amb una mica de buit. Diuen que a canvi d'una mica de 7a la xemeneia et pot sortir gratis!

Dimecres. Fissures horitzontals. Per excés d'stock ens treiem de sobre un pack sencer de fissures horitzontals, per tenir sempre un bon canto assegurat. Es subhasten al millor postor així que no feu cas als cants de sirena de qui us vulgui passar al davant.

Dijous. Fissures bavareses 2. Com que en tenim per donar i per vendre repetim l'oferta de diumenge. Tot i que els millors exemplars ja se'ls han endut, encara ens queda bona fissura per rato. Aixo sí, a canvi d'algun friend a mig camí que us assegurem que entrarà la mar de bé.

Divendres. Fissures cap a l'esquerra. Una bona tibadeta o un friend artificiós per poder gaudir del buit al sortir de la cova. Bones rebaixes tot i que haureu de pagar amb un passeig per Can Trencadís.

Dissabte. Fissures verticals. Un altre bon dia de llençar la casa per la finestra. Trobareu a molt bon preu, tres o quatre friends de res, un conjunt de fissures verticals delicioses malgrat a priori no us agradi el color disponible.

Diumenge. Fissures? Rematada final. Ja no queda res de res així que com a molt arreplegareu alguna esgarrinxada o algun clau rovellat. Tot i això, a la botiga del costat anuncien plaques força bé de preu. Serà la setmana vinent la setmana de la placa?