Segueix-nos:

Rosa d'Abril, V+ (95m)

Pala del Coll, Montroig.


Avui m'han enganyat. Jo volia fer una via curta, fàcil i ràpida. Duia la corda d'esportiva per fer més força després, passant la tarda, i també duia la ressenya d'un parell de vies curtes, per si ens entretenim poder completar la jornada sense anar amunt i avall. Però res de res.

L'autopista mig tallada i l'esmorzar al bar ens fan començar un pèl tard, res que pugui afectar els meus plans. La planificació comença a trontollar al primer llarg, on el pitó a can pistraus, les atlètiques fissures i el malparit del sostre em fan apretar més del que voldria.
Cinc superior diuen.


La reunió em roba un altre tros de vida. Reforço l'espit i el clau rovellats amb un friend a caldo, ho triangulo tot plegat i endreço el desgavell perquè no faci mal als ulls.
Reunions equipades diuen.

El segon llarg serà fàcil, un curt diedre perfecte amb un clauet per allà al mig. Però a mig camí recordo que no sé escalar en diedre quan veig que no em queda ferro a la cintura. Recupero un parell de peces grosses, i bé que faig, per acabar de sortir amb un mínim de dignitat. Dutxo al col·lega amb un ruixat de pedres, fang i sorra, molta sorra, i una eternitat després acabo el curt diedre.
Quart superior diuen.


A la reunió m'ho prenc amb calma. Gats, motxilla i samarreta tirats a terra i, dret a la feixa, munto el tinglado amb un micro, un tascó i dos claus rovellats amb cordills repelats.
Millor no haver de baixar d'aquí, diuen.

L'últim serà més senzill, que el pas difícil té dos espits. La part dels ous! Per arribar al primer em jugo les cames mentre clavo la mirada a l'alien més petit, no fos cas que volgués sortir de festa. I per arribar al segon faig un bon A0 del que puc posar a la fissura. D'aquí al cim, per fi, el tema és fàcil i senzill, i de l'última expansió al cim la roca és de somni.
Cinc superior també he sentit que diuen.

L'esportiva de tarda i la segona via del dia es transformen en cerveses al bar, sense ni unes miserables patates fregides, de negra nit i sota la pluja.
Però dia ben aprofitat, diuen!


Diuen

Rosa d'Abril, V+ (95m)

Pala del Coll, Montroig.


Avui m'han enganyat. Jo volia fer una via curta, fàcil i ràpida. Duia la corda d'esportiva per fer més força després, passant la tarda, i també duia la ressenya d'un parell de vies curtes, per si ens entretenim poder completar la jornada sense anar amunt i avall. Però res de res.

L'autopista mig tallada i l'esmorzar al bar ens fan començar un pèl tard, res que pugui afectar els meus plans. La planificació comença a trontollar al primer llarg, on el pitó a can pistraus, les atlètiques fissures i el malparit del sostre em fan apretar més del que voldria.
Cinc superior diuen.


La reunió em roba un altre tros de vida. Reforço l'espit i el clau rovellats amb un friend a caldo, ho triangulo tot plegat i endreço el desgavell perquè no faci mal als ulls.
Reunions equipades diuen.

El segon llarg serà fàcil, un curt diedre perfecte amb un clauet per allà al mig. Però a mig camí recordo que no sé escalar en diedre quan veig que no em queda ferro a la cintura. Recupero un parell de peces grosses, i bé que faig, per acabar de sortir amb un mínim de dignitat. Dutxo al col·lega amb un ruixat de pedres, fang i sorra, molta sorra, i una eternitat després acabo el curt diedre.
Quart superior diuen.


A la reunió m'ho prenc amb calma. Gats, motxilla i samarreta tirats a terra i, dret a la feixa, munto el tinglado amb un micro, un tascó i dos claus rovellats amb cordills repelats.
Millor no haver de baixar d'aquí, diuen.

L'últim serà més senzill, que el pas difícil té dos espits. La part dels ous! Per arribar al primer em jugo les cames mentre clavo la mirada a l'alien més petit, no fos cas que volgués sortir de festa. I per arribar al segon faig un bon A0 del que puc posar a la fissura. D'aquí al cim, per fi, el tema és fàcil i senzill, i de l'última expansió al cim la roca és de somni.
Cinc superior també he sentit que diuen.

L'esportiva de tarda i la segona via del dia es transformen en cerveses al bar, sense ni unes miserables patates fregides, de negra nit i sota la pluja.
Però dia ben aprofitat, diuen!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada