per Aleix
Tuc de Bacivèr (2.645m)
Beret, Vall d'Aran.
Novembre i ja hi tornem a ser. Aquest any alguna alineació estranya ha fet que no recordem l'etern estiu i calcem la disfressa d'hivern amb la naturalitat amb la que ho fem a l'abril. Tot és fàcil, tot encaixa i des del primer pas els dòcils moviments no se'ns fan estranys, talment com si fes quatre dies de l'última vegada.
Comencem per l'Aran, que s'ha guarnit de gala abans que ningú (amb permís del Jorge). Un Bacivers tonto de dinar a casa però amb una bona volta pels estanys homònims que ens fa ser dels últims en tocar el cim.
El canvi a mode baixada també se'ns fa el tot natural. El fred ens el fa fer ràpid i en un obrir i tancar d'ulls estem rebentant el racó que queda intacte de la bona pala. Neu pels genolls, gens malament per començar.
L'endemà fem la típica d'Espot, a contra cor, perquè ens han tancat el port. Quin remei.
I la tercera torna a ser aranopallaresa, amb megagimcana que no ens deixa fer cim per sortir-ne vius de dia però que ens deixa descobrir la vall de gerber en color blanc. Hi tornarem, però amb més neu i per baixar per l'altra banda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada