Un, dos, tres; pica paret!

per Aleix 4 d’abr. 2019

Coma del Forn ( 2.683m)

Tavascan, Pallars.

Només ha nevat una vegada en tot l'hivern. Hi hem arribat exprimint les bondats de l'abundància de finals de tardor i en sortirem esperant un últim regal primaveral que sembla no voler arribar mai. Aquesta de finals de gener l'hem d'aprofitar i ens en anem allà on més ha nevat.

Un metre ben bo de neu nova i surt el sol. Amb el perill d'allaus tocant sostre toca buscar pendents suaus mirant al sol i l'encertem de ple.

Costa sortir del cotxe després de la matinada de rigor, de tants quilòmetres i de posar (precàriament) les cadenes per arribar a bon port. Malgrat venir de tant lluny l'excés de motivació ens fa ser els primers de l'aparcament. Un te, un mos i apareix algun vell conegut, llàstima que no s'apuntin a venir amb nosaltres.

El no conèixer el lloc ens fa fer alguna giragonsa més del que caldria però de seguida fem el segon esmorzar del dia al primer estany. Aquí tenim dues opcions i, tot i que tothom que ronda per aquí se'n va per la dreta, nosaltres decidim tombar a l'esquerra. Farem més volta, més quilòmetres i a l'hora de baixar ja decidirem si ho fem per l'altra banda.

Esbufego més del compte i en culpo a parts iguals al refredat de la setmana anterior i a lo ben calçat que vaig... Excuses i baixa forma. Paciència del col·lega que obre traça i el tercer esmorzar cau a l'últim estany per recuperar una mica abans de l'sprint que ens deixarà al cim amb els esquís encara als peus.

Aquí apareixen dos joves des de l'altre costat, esquís a l'esquena i grampons als peus, que confirmen que l'hem encertat al escollir ruta i que baixarem per on hem pujat, tots junts.

Sento cants de sirena de la preciositat de pala que cau directa des del cim però avui toca fer el cor fort i no acostar-s'hi massa a aquest polvorí. Tracem dreceres entre turons, valls i estanys glaçats, gaudint com nens, en una llarga baixada que no aconseguim fer durar ni una hora.

A casa ens inflem a fregir patates, que demà serem un més i s'ha de recuperar forces... Per desgràcia diumenge no l'encertem tot i trobar un bosc la mar d'interessant a última hora.