Contraban

per Aleix 26 d’abr. 2019

Corredor Directe, 55º III (430m)

Pic de Fontfreda, 2.738m.

Normal pel Rec del Baladrar

Pic dels Pedrons, 2.715m.

Sortim de matinada però el viatge ja fa dies que ha començat. Tenim cadascú els seus farcells, fets de caixes de cartró i folrats amb la cinta americana amb la que hàbilment hem creat unes nanses de motxilla. Uns plens de tabac, altres d'alcohol. Segurament algú durà alguna droga més dura o fins i tot feixos de bitllets, que el viatge s'ha d'aprofitar. El dia es preveu clar i adeqüem la vestimenta a l'ocasió; pantalons de xandall i les bambes de fulbito.

Vam fer una primera incursió des del costat "destí" de la frontera uns dies abans. Vam escorcollar el terreny, buscant el millor pas per arribar al cim escollit, que faria de mirador per cercar el bon pas entre colls i muntanyes. Vam dubtar entre un parell de rutes i vam acabar optant per la que semblava mostrar neu contínua fins al cim, deixant la que estava més de moda de banda i aconseguint una perfecta solitud que encobrís les nostres intencions. Aquell dia vaig decidir que anava jo al davant, resseguint la traça oberta per algun altre contrabandista dies abans. Volia foragitar alguna mosca collonera que em rondava pel cap l'últim dia i que no molestés més, i ho vaig aconseguir. Un únic ressalt trencà la fluïdesa del nostre pas, posant el pebre necessari per arrodonir la jornada, un pebre d'aquells que un cop servit el plat et fa dubtar de si t'has passat de rosca o de si l'has clavat. Però la corda només va servir de lastre per l'entrenament.

Avui però,creuem la frontera i ens n'anem al costat d'"orígen" de la mercaderia. Aparquem passat el control militar i abans de la primera metròpolis, al voral de la carretera densament traficada per veloços tancs que van a fer l'últim tast de telecadira. Entre ells un parell de coneguts traficants. Marxem ràpid del rebombori, cap amunt.

La jugada contrabandista ens obliga a fer un cim primer, controlant quanta gent pastura per la contrada, abans de baixar a buscar els farcells ben carregats cap a l'altra banda. Avui s'han passat i van molt plens, d'una deliciosa capa de pols blanca que ens fa baixar a tota pastilla fins aquell pedrot, estratègicament situat o s'acaba la pols i comença la pasteta. Carreguem farcells i tornem a pujar al cim, evitant ser identificats per aquells que en baixen creient que gaudeixen del tros més pla.

Del cim, cap a l'altra banda, a algú se li ha rebentat el seu carregament i està tot colgat de pols, polsarraca, fins les dents. Intentem esquivar la ruta de pujada per no trobar-nos a ningú i buscant l'amagatall trobem la sorpresa del fi de festa. Aquella pala impoluta, que de pujada semblava amenaçar d'esfonsar-se només amb la mirada, segueix intacta. Ens hi llencem, sense miraments, resumint tota la temporada a una trentena de segons.

Després d'allò no recordo massa bé què ha passat. No sé si hem deixat els farcells on tocava, no sé com hem passat la frontera sense ser descoberts ni com hem arribat a casa sans i estalvis, però segueixo embriagat de l'emoció del contrabandisme extrem.