Segueix-nos:

Le Mont Roup (2760m)

Val d'Isère, la Vanoise.


Porta uns dies sense parar de nevar i avui ha sortit el sol. Costa molt saber on anar quan no coneixes les contrades i ens deixem endur mig per la intuïció mig per algun consell mal donat, però l'encertem.


Canviem de vall i remuntem la següent aprofitant els remuntadors que tenim pagats per arribar al ja conegut cartell groc que avisa de tots els perills que comporta anar més enllà, i el deixem enrere. Primera baixada, suau, cap al sud, amb el sol radiant i la fresqueta matinal a la cara, i amb un bon tou de neu pols sota els peus. El camp per correr és enorme i som els primers, tot nostre, primers somriures de satisfacció.


On es posa més dret ens atrapen dos grups. Es veu delicat i ningú sap per on agafar-ho, m'hi llenço. Després em diuen que tothom m'ha criticat, però bé que han vingut darrera... Per sort res més important que algunes boles rodolant avall.


Al fons de la vall fem un caldet i calcem les pells. Sense rumb fix aprofitem l'afinitat que compartim amb el guia del grup de darrera per definir l'objectiu. Ens venem del tot a les seves recomanacions i marxem davant seu, ara sí, amb el rumb definit.


I què plaent que és fer esquí de muntanya quan tot és silenciós. Fixacions i botes no grinyolen, la neu és tan pols que els esquís no l'esgarrapen i un entorn immens, blanc i blau, on ni un corb pertorba l'aire.


Fem via sense cap pressa, per pendents suaus que voregen la nord per on baixarem, i gairebé sense adonar-nos-en arribem al cim. Arrodonit des d'on venim i amb poca prominència és un mirador privilegiat del circ que l'envolta, ple d'objectius més ambiciosos que guardem per la propera visita. Un mos, treiem pells, apretem les botes i cap avall.

Potser la millor baixada de la temporada, no trobo paraules per descriure-la. Aquí en deixo un tastet.


Un cop al fons de vall, decidim baixar fins al poble de Val d'Isère per arrodonir la jornada lluny del rebombori de la civilització. La neu empitjora a cada metre que baixem i la temperatura es dispara. Parem a beure al riu just abans de començar la gran remada per la pista de nòrdic i arribem al bonic poble de cases de fusta que amaga els monstres de ferro que ens tornaran a casa.


Al vespre, des del caliu de la nutella a cullerades, veiem com comença a nevar. A dormir d'hora que l'endemà ens fotrem les botes de mala manera!


Alps Esquí

Right on!

Le Mont Roup (2760m)

Val d'Isère, la Vanoise.


Porta uns dies sense parar de nevar i avui ha sortit el sol. Costa molt saber on anar quan no coneixes les contrades i ens deixem endur mig per la intuïció mig per algun consell mal donat, però l'encertem.


Canviem de vall i remuntem la següent aprofitant els remuntadors que tenim pagats per arribar al ja conegut cartell groc que avisa de tots els perills que comporta anar més enllà, i el deixem enrere. Primera baixada, suau, cap al sud, amb el sol radiant i la fresqueta matinal a la cara, i amb un bon tou de neu pols sota els peus. El camp per correr és enorme i som els primers, tot nostre, primers somriures de satisfacció.


On es posa més dret ens atrapen dos grups. Es veu delicat i ningú sap per on agafar-ho, m'hi llenço. Després em diuen que tothom m'ha criticat, però bé que han vingut darrera... Per sort res més important que algunes boles rodolant avall.


Al fons de la vall fem un caldet i calcem les pells. Sense rumb fix aprofitem l'afinitat que compartim amb el guia del grup de darrera per definir l'objectiu. Ens venem del tot a les seves recomanacions i marxem davant seu, ara sí, amb el rumb definit.


I què plaent que és fer esquí de muntanya quan tot és silenciós. Fixacions i botes no grinyolen, la neu és tan pols que els esquís no l'esgarrapen i un entorn immens, blanc i blau, on ni un corb pertorba l'aire.


Fem via sense cap pressa, per pendents suaus que voregen la nord per on baixarem, i gairebé sense adonar-nos-en arribem al cim. Arrodonit des d'on venim i amb poca prominència és un mirador privilegiat del circ que l'envolta, ple d'objectius més ambiciosos que guardem per la propera visita. Un mos, treiem pells, apretem les botes i cap avall.

Potser la millor baixada de la temporada, no trobo paraules per descriure-la. Aquí en deixo un tastet.


Un cop al fons de vall, decidim baixar fins al poble de Val d'Isère per arrodonir la jornada lluny del rebombori de la civilització. La neu empitjora a cada metre que baixem i la temperatura es dispara. Parem a beure al riu just abans de començar la gran remada per la pista de nòrdic i arribem al bonic poble de cases de fusta que amaga els monstres de ferro que ens tornaran a casa.


Al vespre, des del caliu de la nutella a cullerades, veiem com comença a nevar. A dormir d'hora que l'endemà ens fotrem les botes de mala manera!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada