Segueix-nos:

Història inacabable, 6b ( 230m )

Dent del Rossell, Vall de Núria.


Gastem mig matí al bar. L'entrepà, el cafè i el refresc del Pau s'allarguen inacabablement, i això que encara no es veu la paret. Com que és tard i som tres decidim anar a fer una de les vies equipades que hi ha sobre l'antiga via del cremallera de Núria.


La via comença passat el primer túnel i grimpant fins a les xarxes metàl·liques. Un tros de drap vermell ens marca un flanqueig a la dreta, per sobre d'un roc, cap al peu de via. Amb alguna peça, que avui no duem, podríem restar exposició a l'inici de la via. L'Aleix ho soluciona tot amb un parell de cordinos i escala amb bastanta basarda un primer diedre negre i humit. Els que pugem darrere tampoc ens acaba de fer el pes, ahir va ploure, potser és això. Esperem que no tot sigui així.


Continuo jo amb els tres següents llargs. Per sort no tenen res a veure amb el primer. Tot i que la molsa és i serà present en tota la via, en cap moment molesta i ens deixa navegar entre bons cantells, fissures, roms i adherències. Cedeixo el meu lloc en una petita feixa. El Pau fa els tres trams següents que tenen la mateixa tònica que els anteriors. Cal destacar el setè, potser el més difícil de la via, amb un parell de passos que ens escupen si no trobem el peu adequat, i un final que no afluixa tot el que voldríem.


Només queden dos llargs aparentment sense dificultats o això ens pensàvem. L'Aleix que és el que ara va al  capdavant s'encalla en un pas de 6a. És un pas d'adherència, que tot i no ser complicat, sí que és una mica exposat per culpa del petit replà que tenim a sota. Finalment el Pau, sense pensar-s'ho massa i obviant el replà, el soluciona. L'última reunió la fem a un arbre, en un petit bosc penjat. Avui no baixarem per l'esquerra, sinó que provarem sort per l'altra banda. Una mica més amunt localitzem un corriol que ens mena cap a la dreta. Només cal seguir les fites i en poca estona, i còmodament, arribem a l'antiga via del cremallera altre cop.



Cadena de cintes

Història inacabable, 6b ( 230m )

Dent del Rossell, Vall de Núria.


Gastem mig matí al bar. L'entrepà, el cafè i el refresc del Pau s'allarguen inacabablement, i això que encara no es veu la paret. Com que és tard i som tres decidim anar a fer una de les vies equipades que hi ha sobre l'antiga via del cremallera de Núria.


La via comença passat el primer túnel i grimpant fins a les xarxes metàl·liques. Un tros de drap vermell ens marca un flanqueig a la dreta, per sobre d'un roc, cap al peu de via. Amb alguna peça, que avui no duem, podríem restar exposició a l'inici de la via. L'Aleix ho soluciona tot amb un parell de cordinos i escala amb bastanta basarda un primer diedre negre i humit. Els que pugem darrere tampoc ens acaba de fer el pes, ahir va ploure, potser és això. Esperem que no tot sigui així.


Continuo jo amb els tres següents llargs. Per sort no tenen res a veure amb el primer. Tot i que la molsa és i serà present en tota la via, en cap moment molesta i ens deixa navegar entre bons cantells, fissures, roms i adherències. Cedeixo el meu lloc en una petita feixa. El Pau fa els tres trams següents que tenen la mateixa tònica que els anteriors. Cal destacar el setè, potser el més difícil de la via, amb un parell de passos que ens escupen si no trobem el peu adequat, i un final que no afluixa tot el que voldríem.


Només queden dos llargs aparentment sense dificultats o això ens pensàvem. L'Aleix que és el que ara va al  capdavant s'encalla en un pas de 6a. És un pas d'adherència, que tot i no ser complicat, sí que és una mica exposat per culpa del petit replà que tenim a sota. Finalment el Pau, sense pensar-s'ho massa i obviant el replà, el soluciona. L'última reunió la fem a un arbre, en un petit bosc penjat. Avui no baixarem per l'esquerra, sinó que provarem sort per l'altra banda. Una mica més amunt localitzem un corriol que ens mena cap a la dreta. Només cal seguir les fites i en poca estona, i còmodament, arribem a l'antiga via del cremallera altre cop.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada