Dilluns de festa major

per Clemàstecs 20 de set. 2016

Esperó Nord-Est, 6a (335m)

Pic de la Valleta, Porté-Puymorens

La festa major -de la nostra ciutat- s'ha acabat. Bé, o això pensàvem fa unes hores, abans de coronar el Pic de la Valleta...

Avui l'Aleix em passa a buscar ben d'hora per casa i jo baixo religiosament amb el meu cafè, el meu iogurt amb cereals i la meva poma. Com sempre. Com sempre des de fa molt de temps. Des que l'Aleix és el conductor principal. Avui ens dirigim cap a Porté-Puymorens. Vam tornar del Valle de Tena i ja teníem aquesta idea al cap. Jo no les tinc totes d'entrada, estic cansat de la festa major, però sembla que la via s'ho val i, a més a més, és dilluns.

Arribem a l'aparcament i sembla que l'estiu se n'ha anat volant. Fa fred. La part positiva és que l'aproximació és fa més amena. No tardem massa en anar fins a peu de via, i com és costum últimament l'Aleix escala primer. El Sol no tardarà en anar-se'n i ja anem amb màniga llarga. L'Aleix comença amb el primer llarg i arriba una sorpresa. A darrera nostre ve una altra cordada que s'ha perdut i finalment escalaran la mateixa via que nosaltres. Són un parell de xicots andorrans que ens faran la jornada molt més entretinguda.

Mentre faig el primer tram ja veig per on va el tema. Poques assegurances fixes i molts llocs on posar el que ens vingui de gust i/o ho necessitem. Just arribat a la primera reunió surto ràpidament i faig el llarg que em toca a mi, una mica més difícil que l'anterior, però amb el pas clau assegurat per un pitó. L'Aleix fa el següent i tarda una mica perquè no té clar per on anar. La via no és que sigui perdedora en absolut, però cal fixar-se bé per on es passa si no volem escalar variants del recorregut.

I ara bé la part que ens ha agradat més. Començo per un tram de quart totalment desequipat. Enllaço, flanquejant, aquest últim llarg amb el següent i cometo un error que pagaré una mica car. Just sota de la xemeneia-diedre característica de la via, una corda s'encalla per dos punts i no puc tirar amunt. Deixo la meva motxilla penjant del primer pitó de la xemeneia-diedre, agafo aire i cap amunt. Faig un parell de passos fins que estic mitjanament còmode, premo amb els peus amb energia, deixo les mans lliures i estiro la corda encallada amb totes les meves forces. Així una vegada i una altra fins que arribo a la reunió, esgotat.

L'Aleix desencalla les cordes al bell mig del flanqueig i es troba el meu regal. El xicot pateix una mica. Entre la meva motxilla, la seva i el diedre-xemeneia no és que ho tingui tot de cara precisament. Malgrat tot, arriba a la reunió sense perdre massa temps. Si el tram anterior és característic el que li toca ara és el de la foto de la via. Una fissura vertical en bavaresa desequipada espectacular. L'encara amb neguit però com més avança més segur s'hi veu. És el meu torn i al·lucino, és fantàstica. Ja només resta un llarg que em toca a mi. Queden un parell de passos bonics i faig reunió just sota el cim.

Ens pensàvem que la festa major s'havia acabat, però no. Aquesta via era part de la festa major. Ruta plena de diedres i fissures, semi-equipada, on pots posar el que vulguis quan vulguis. Una via molt recomanable.

Ressenya: