Segueix-nos:

Entrada Sud + Esperó Est, IV+ (250 m)

Agulla de Bachimaña, Valle de Tena.



Deixem el tumult de Panticosa sota, tot enfilant cap als Ibons de Bachimaña. Anem carregats perquè, avui també, dormirem als peus de la via escollida. Hem agafat gust a fer bivac a la muntanya per plaer, encara que no sigui absolutament necessari. Així que anem carregats com mules, però mules lleugeres. Ja hem trobat l'equilibri ideal de pes després de fer mil i un trencaclosques amb les motxilles.


El camí no se'ns fa ni llarg ni curt fins ben bé a l'última i dreta pujada fins al refugi de Bachimaña. Però res que no es pugui solucionar baixant el ritme fins que arribem a l'heliport de davant del refugi. Allà descarreguem les esquenes i entrem a estirar la cadena un cop per cap, a preguntar per la via que volem fer i a informar-nos de si la cabana de darrera és d'ús lliure i està oberta.


Degut a la resposta afirmativa a la nostra última pregunta ens hi dirigim de pet. Un cop allà arriba la decepció. La cabana està un pel destrossada i decidim que estarem més a gust a fora al ras. Així que el petit habitacle ens servirà de paravent més que de sostre. I ara... el de sempre: Sucar les parts brutes al llac; els més tímids els peus i els més valents una mica tot plegat. El sopar el de sempre i a dormir d'hora.


Ens despertem quan surt el Sol. Potser aquesta nit ha estat de les més plaents de la setmana, temperatura ideal i humitat baixa. Fem i desfem tot el que hem de fer i ens dirigim cap a peu de via, no sense passar a estirar la cadena altre cop pel refugi. A més a més són tant amables que ens guarden les andròmines fins que baixem. La pujada per uns prats de gespa inclinats i la tartera ens fa força mandra avui, però l'esperó que veiem ens anima.


Avui per variar, començarà l'Aleix pujant. Escalarem l'entrada sud, una variant d'entrada que ens han dit que és millor. De fet no està malament, però nosaltres esperem amb ànsies el tros de l'esperó de dalt, i avui estic de sort que em toca a mi. Dos llargs sense cap mena de res. El primer bé i el segon absolutament perdedor, però de seguida ens situem a sota de l'esperó que apunta al cel.


 

Enfilo per l'aresta i no decep, tot i que potser és massa fàcil i tot. En principi ens pensàvem que estava completament desequipada, excepte les reunions, però no paro d'encintar ponts de roca que ja estan posats. És un autèntic plaer escalar un esperó com aquest en un paratge com el d'avui.


La resta de llargs de l'aresta són més o menys iguals, fàcils, farcits de ponts de roca i estètics. Meravellosa escalada d'alçada sense gaires preocupacions. Anem fent sense pressa que el sol avui també a sortit valent. Un cop a dalt de tot ens faltarà fer un tros de cresta curiós i divertit per situar-nos al coll per on baixarem.


La baixada ja és un altre tema. Comença amb desgrimpades franques i fins i tot entretingudes, i acaba en una canal-tartera un pèl relliscosa. No val badar aquí. Després d'una baixada pels uns prats i els rocs, feixuga per culpa de la calor, arribem altre cop al refugi. Al refugi hi recollim els trastos (i tornem a estirar la cadena, no sigui dit!) i al llac altre cop, a remullar els peus una estona abans de baixar.


Per finalitzar la jornada només ens faltarà preparar les motxilles i caminar avall, desfer el camí que ahir vam fer, arribar al cotxe i totes aquestes coses. Cremats i rostits pel sol, cansats però satisfets del dia d'avui.

Valle de Tena

Passeig vertical

Entrada Sud + Esperó Est, IV+ (250 m)

Agulla de Bachimaña, Valle de Tena.



Deixem el tumult de Panticosa sota, tot enfilant cap als Ibons de Bachimaña. Anem carregats perquè, avui també, dormirem als peus de la via escollida. Hem agafat gust a fer bivac a la muntanya per plaer, encara que no sigui absolutament necessari. Així que anem carregats com mules, però mules lleugeres. Ja hem trobat l'equilibri ideal de pes després de fer mil i un trencaclosques amb les motxilles.


El camí no se'ns fa ni llarg ni curt fins ben bé a l'última i dreta pujada fins al refugi de Bachimaña. Però res que no es pugui solucionar baixant el ritme fins que arribem a l'heliport de davant del refugi. Allà descarreguem les esquenes i entrem a estirar la cadena un cop per cap, a preguntar per la via que volem fer i a informar-nos de si la cabana de darrera és d'ús lliure i està oberta.


Degut a la resposta afirmativa a la nostra última pregunta ens hi dirigim de pet. Un cop allà arriba la decepció. La cabana està un pel destrossada i decidim que estarem més a gust a fora al ras. Així que el petit habitacle ens servirà de paravent més que de sostre. I ara... el de sempre: Sucar les parts brutes al llac; els més tímids els peus i els més valents una mica tot plegat. El sopar el de sempre i a dormir d'hora.


Ens despertem quan surt el Sol. Potser aquesta nit ha estat de les més plaents de la setmana, temperatura ideal i humitat baixa. Fem i desfem tot el que hem de fer i ens dirigim cap a peu de via, no sense passar a estirar la cadena altre cop pel refugi. A més a més són tant amables que ens guarden les andròmines fins que baixem. La pujada per uns prats de gespa inclinats i la tartera ens fa força mandra avui, però l'esperó que veiem ens anima.


Avui per variar, començarà l'Aleix pujant. Escalarem l'entrada sud, una variant d'entrada que ens han dit que és millor. De fet no està malament, però nosaltres esperem amb ànsies el tros de l'esperó de dalt, i avui estic de sort que em toca a mi. Dos llargs sense cap mena de res. El primer bé i el segon absolutament perdedor, però de seguida ens situem a sota de l'esperó que apunta al cel.


 

Enfilo per l'aresta i no decep, tot i que potser és massa fàcil i tot. En principi ens pensàvem que estava completament desequipada, excepte les reunions, però no paro d'encintar ponts de roca que ja estan posats. És un autèntic plaer escalar un esperó com aquest en un paratge com el d'avui.


La resta de llargs de l'aresta són més o menys iguals, fàcils, farcits de ponts de roca i estètics. Meravellosa escalada d'alçada sense gaires preocupacions. Anem fent sense pressa que el sol avui també a sortit valent. Un cop a dalt de tot ens faltarà fer un tros de cresta curiós i divertit per situar-nos al coll per on baixarem.


La baixada ja és un altre tema. Comença amb desgrimpades franques i fins i tot entretingudes, i acaba en una canal-tartera un pèl relliscosa. No val badar aquí. Després d'una baixada pels uns prats i els rocs, feixuga per culpa de la calor, arribem altre cop al refugi. Al refugi hi recollim els trastos (i tornem a estirar la cadena, no sigui dit!) i al llac altre cop, a remullar els peus una estona abans de baixar.


Per finalitzar la jornada només ens faltarà preparar les motxilles i caminar avall, desfer el camí que ahir vam fer, arribar al cotxe i totes aquestes coses. Cremats i rostits pel sol, cansats però satisfets del dia d'avui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada