Segueix-nos:

SAME, V (200m)

Penya-segat de la Falconera, Garraf.





Un plec, dos plecs, tres i quatre plecs al full de paper i ja tenim el baixell a punt. Els soldadets carregats de plom i disfressats de mariners, sempre a punt per emprendre l'aventura d'un nou viatge, canvien avui falcons per gavines, alzines per palmeres i el silenci per la remor de la mar esculpint capritxosament penya-segats. 

El rumb és tan evident que nomes pot dur a bon port. Una corrent d'aigua imperceptible empeny el baixell de paper cap al sud, vorejant el bastió de roca, esquivant les pedres ocultes sota l'escuma. El veiem fluir tranquil·lament sota un Sol radiant, acompanyat duna brisa dolça d'estribor fins que queda atrapat en un remolí d'aigua dins d'una petita cova. 


Toca agafar un pal i, des de la costa, donar-li una empenta suau, amb la intensitat justa perquè desembarranqui i segueixi el seu camí. I el vaixell troba norais tan rovellats que decideix que aquell no és el seu port i segueix, segueix mar endins fins a trobar el millor lloc on tirar l'ancla. 

Fondejat al cim, tal com si el vaixell s'hagués desplegat i reinventat com a far, recollim el paperot rebregat i el desem per la pròxima. Vés a saber en que el convertirà la papiroflèxia. 


Ressenya:


El vaixell de paper

SAME, V (200m)

Penya-segat de la Falconera, Garraf.





Un plec, dos plecs, tres i quatre plecs al full de paper i ja tenim el baixell a punt. Els soldadets carregats de plom i disfressats de mariners, sempre a punt per emprendre l'aventura d'un nou viatge, canvien avui falcons per gavines, alzines per palmeres i el silenci per la remor de la mar esculpint capritxosament penya-segats. 

El rumb és tan evident que nomes pot dur a bon port. Una corrent d'aigua imperceptible empeny el baixell de paper cap al sud, vorejant el bastió de roca, esquivant les pedres ocultes sota l'escuma. El veiem fluir tranquil·lament sota un Sol radiant, acompanyat duna brisa dolça d'estribor fins que queda atrapat en un remolí d'aigua dins d'una petita cova. 


Toca agafar un pal i, des de la costa, donar-li una empenta suau, amb la intensitat justa perquè desembarranqui i segueixi el seu camí. I el vaixell troba norais tan rovellats que decideix que aquell no és el seu port i segueix, segueix mar endins fins a trobar el millor lloc on tirar l'ancla. 

Fondejat al cim, tal com si el vaixell s'hagués desplegat i reinventat com a far, recollim el paperot rebregat i el desem per la pròxima. Vés a saber en que el convertirà la papiroflèxia. 


Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada