Le gril c'est chof!

per Aleix 19 de febr. 2016

Pic de la Mina (2.683m)

Porte Puymorens.

Plou. No hauria de ploure. Però plou. Deixem les claus posades al cotxe per si de cas i correm a aixoplugar-nos al bar més lugubre que trobem. Segueix plovent. No tenen pa. El cafè és francés. Quin panorama. Quin remei.

La pluja minva i veiem que alguns valents ja escalfen motors així que ens disfressem d'esquiadors, calcem joguines noves i cap amunt. Com que no tenim massa idea de cap on anem ens limitem a seguir a aquests d'aquí o aquells d'allà fins que la pluja es converteix en boira. Perfecte perquè perdem a tothom de vista i deixem de seguir al personal per fer ús del nostre afinat olfacte. Miraculosament no ens perdem.

La boira escampa. Una altra parada tècnica per recuperar la respiració i surt el Sol. No plou. Ni un núvol. Perfecte.

Amb aquest nou escenari només ens cal triar quina traça seguir. La dels borratxos? La de l'estreta? Anem combinant al gust. Al Gerard li tira la estreta, a mi la més eixarrancada. D'aquesta manera anem un al costat de l'altre comentant la jugada i les bones vistes.

Arribem al llom. Deixem les fustes a recer del vent i remuntem la carena fins al cim. Cim. Entrepà. Fotos. Desgrimpada i cap avall.

És l'hora de la veritat. Treiem pells, canvi d'ulleres i botes rígides. Avui estreno fustes i fixacions i m'obligo a fer tranquil el primer tros, tant per la quantitat de pedres afilades que somien en tocar fusta com per comprovar que les fixacions no em deixin tirat... Però sóc dèbil. La meva ment és fluixa i poruga. La segona pedra que he d'esquivar la salto i ja vaig massa ràpid com per ser delicat. Només una fiblada als quadríceps em fa parar.

Pedres, gespa i alguna placa gelada. Així la neu primavera molla i pesada de més avall té un gust deliciós. Allà les fustotes s'espavilen prou bé. Ara que al palillero del Gerard no li fa tanta gràcia! Com sempre la baixada és massa curta i a l'hora de dinar tenim reservada l'hamburguesa, que sinó encara hauríem tornat a pujar!