Segueix-nos:

Vall de Ransol, Andorra.


Un dia gris i trist, farcit de dol, el pirata borni amb l'ull encegat de llàgrimes navega amb rumb fixe però ritme lent. El bategar del seu cor acompanya el ritme de la melodia amb la que fustiga els seus passos; “Requiem aeternam dona eis, Domine, requiem aeternam dona eis, Domine…”

Darrera seu, sota el paraigües negre, el segueix la illenca fent glops d'amagat a la petaca de rom i cercant la força espirituosa que li doni energia per sobreviure al ritual funerari, al comiat i a l'espera fins la retrobada al més enllà.


Davant d'ells, acompanyant al difunt, ploro per la seva partida. Per sort o per desgràcia les meves creences religioses m'obliguen a creure que algun dia, d'aquí ben poc temps, ens tornarem a veure. No crec en el paradís perquè no puc imaginar un jardí de l'Edèn sense ell, sóc un convençut creient en la reencarnació.

Dipositem les cendres al cim que entre suor i vòmits hem coronat i ens acomiadem. No diem adéu, diem fins aviat. Cordem botes, treiem pells i bloquegem fixacions. El punt culminant de la cerimònia serà una silenciosa baixada des d'un cim qualsevol, des del gel glaçat pel vent fins a la neu humida per les llàgrimes.

S'ha acabat un altre hivern, com tots, massa curt. L'any que ve, més.


Andorra Esquí

Cerimònia de clausura

Vall de Ransol, Andorra.


Un dia gris i trist, farcit de dol, el pirata borni amb l'ull encegat de llàgrimes navega amb rumb fixe però ritme lent. El bategar del seu cor acompanya el ritme de la melodia amb la que fustiga els seus passos; “Requiem aeternam dona eis, Domine, requiem aeternam dona eis, Domine…”

Darrera seu, sota el paraigües negre, el segueix la illenca fent glops d'amagat a la petaca de rom i cercant la força espirituosa que li doni energia per sobreviure al ritual funerari, al comiat i a l'espera fins la retrobada al més enllà.


Davant d'ells, acompanyant al difunt, ploro per la seva partida. Per sort o per desgràcia les meves creences religioses m'obliguen a creure que algun dia, d'aquí ben poc temps, ens tornarem a veure. No crec en el paradís perquè no puc imaginar un jardí de l'Edèn sense ell, sóc un convençut creient en la reencarnació.

Dipositem les cendres al cim que entre suor i vòmits hem coronat i ens acomiadem. No diem adéu, diem fins aviat. Cordem botes, treiem pells i bloquegem fixacions. El punt culminant de la cerimònia serà una silenciosa baixada des d'un cim qualsevol, des del gel glaçat pel vent fins a la neu humida per les llàgrimes.

S'ha acabat un altre hivern, com tots, massa curt. L'any que ve, més.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada