per Aleix
Travessa Integral, IV+
Agulles de Travessany, Cavallers.
Agost. Últims dies de vacances. Cavallers. Un parell de cerveses, unes braves i unes quantes ressenyes sobre la taula de l'últim bar obert de Barruera. La intenció, plàcida i senzilla, pujar l'endemà cap amunt a fer alguna via poc exigent, d'un parell o tres de llargs, i tornar cap a casa contents...
Tot molt maco fins que els déus del ketchup a la jaqueta, una vegada més ens van engrescar. Ja se sap, amb el Miquel si no se'ns fa de nit i pillem més del que esperàvem almenys una vegada, no podem tancar les vacances. Així que vam tornar ràpid cap a la fonda a fotre'ns un bon plat de pasta i a dormir d'hora que l'endemà prometia ser un dia molt llarg.
Vam sortir de l'aparcament encara de nit entre baralles de gossos i roncs de furgonetes per esmorzar al refugi amb un parell de targarins que durant la pujada ens van anar atrapant, és el que passa quan vas carregat com una mula.
A peu de via vam tornar a esmorzar. Feia un dia de revista. Anàvem tranquils perquè, total, només era una cresta de quart que ens faríem a l'ensamble sense problemes... Sempre igual, subestimant l'alta muntanya.
La primera agulla sí, un a cada punta de la corda i cap amunt. I fins aquí va arribar la cresta fàcil. A partir d'aquí la festa va ser més animada. Amunt, avall, dreta, esquerra i xino xano van anar caient, una rere l'altra, les primeres agulles. Val a dir (spoiler!) que sempre es podia evitar les dificultats però era irresistible anar posant pebre a l'assumpte. En tot cas, si dubteu, cap a la dreta sempre serà més fàcil i cap a l'esquerra més ple de liquens.
La cirereta del pastís, la quarta agulla. Des de l'anterior cim no vèiem clar el traçat però per sort anàvem sobrats de megapíxels i de zoom i vam aconseguir veure el clau que marcava per on anar. Només els dos llargs que li vam fer a la quarta agulla ja pagaven la pena de pujar fins aquí dalt. Placa de canelobres i bavareses d'escàndol per farcir al gust que aquell granit ho acceptava tot.
Aquí ja se'ns començava a fer tard, però res alarmant, que al ritme que ens estàvem cruspint els metres en un tres i no res hauríem acabat... Però clar, llavors arriba l'Aleix i s'enfila per un diedre que no toca per coronar el cim de l'agulla quatre i mig, no fos cas que ens deixéssim la feina a mitges! I no, no s'hi ha de pujar allà dalt a no ser què el que es vulgui sigui col·leccionar esgarrapades de líquen, improvisar ràpels i haver d'afegir metres d'escalada innecessaris.
Per sort som persones apanyades i ens en vam sortir només pagant el peatge d'una preciosa hora de llum. Un petit retràs que ens va permetre gaudir de l'últim tram de cresta sota el cel rogent del capvespre, molt romàntic tot plegat però a l'últim rapel ja encenem els frontals.
Portàvem unes tretze hores de rock and roll, sense menjar ni beure gaire i ja estàvem, baldats. Per sort el descens ens portava per una canal de roca suelta que com no vigilessis acabaves al fons de la vall. Però vam sobreviure i al arribar al peu de via tocava dinar. O sopar o ves a saber què tocava, que ja començàvem a desvariejar una mica. Secallona, xocolata i pa sec que no hi havia manera humana de fer tirar avall ens van donar la serenitat necessària per seguir cap avall.
Per sort aquí només havíem de desfer el camí de pujada, però de nit i pel pedregar, evidentment, vam acabar baixant pel dret. Tant perduts que buscàvem el refugi a la dreta quan de sobte va aparèixer a l'esquerra. Quina mania la gent de canviar les coses de lloc!
Per compensar la penúria van sortir dues noies molt maques entre la foscor de la nit que, incrèdules, ens recordaven que encara ens quedava una bona excursió fins al cotxe. I xino xano que feia baixada, cap al cotxe.
Deuria ser la una de la nit quan arribàvem al cotxe. Eh, però puntuals! Crec que no vam tenir esma per més que per estirar-nos una última vegada sobre aquella còmoda gespa i dormir com dues pedres. L'endemà, recollir i marxar. S'havien acabat les vacances però un any més ens emportàvem un bon souvenir de Cavallers. Que tindrà d'especial aquest lloc?
Ressenya:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada