Segueix-nos:

Via Ignasi Jorba, V+ (130 m)

Magdalena Superior, Montserrat.

Rantanplan, IV+ (90 m)

Magdelena Inferior, Montserrat.


Des del cotxe no és veu la bandera. És un dia opac i humit, de núvols grisos i enganxosos. Per consol, no només Montserrat els acapara, s'estenen al llarg de l'horitzó. La meteorologia avui és el meu humor, el meu compromís i la exposició de la meva aventura.

Segurament no sóc l'únic, però m'agrada suar i esbufegar abans d'arribar a peu de via. El que em segueix darrera a estones, i m'obre el camí d'altres, també li agrada però no ho sap encara i potser mai ho sabrà. Els que de ben segur no pensaven el mateix eren les altres dues presències del dia. Ens observaven des de la comoditat de la mecanització humana, seguien aquells dos puntets vermells que pujaven escales amunt, trencant cap a les gorres, patint per si arribàvem abans que ells.

Per sort i no pas per desgràcia, ells arriben abans i ens toca a nosaltres pujar per allà on no hi ha ningú. La veritat és que ja està bé, tot i que resulten ser uns fantàstics veïns de paret. Avui l'única exposició que voldria acceptar és només la incertesa de si caurà aigua del cel, no pedres, cintes o plaquetes. Avui l'únic compromís que voldria acceptar és només la incertesa que els trons o el vent eixordin la veu del meu company, no la xerrameca, els crits o els xiulets. Cosa gens fàcil sent on som.

Pel que sembla avui tothom vol el mateix i tot queda dins d'una moderació inquietant, només trencada per algun renec provinent del gran monòlit veí, d'aquells que et fan adonar que a vegades la vellesa no és sinònim de saviesa; no costa tant fer un ràpel o dos. Fins i tot els senderistes russos admiren en silenci els que enfilen paret amunt.

Un mar de parabolts i sobretot de cantells ens acompanyen tot el dia. Petits, grossos, roms, punxeguts, arrodonits, irregulars... de mil formes i colors diferents amb una única cosa amb comú: Tots són boníssims.

[La via Ignasi Jorba sembla que passa, sense miraments, per sobre de la via Mingo-Arenas.]

Ressenya:


Montserrat - Gorres Montserrat - Llegenda

No es veu la bandera

Via Ignasi Jorba, V+ (130 m)

Magdalena Superior, Montserrat.

Rantanplan, IV+ (90 m)

Magdelena Inferior, Montserrat.


Des del cotxe no és veu la bandera. És un dia opac i humit, de núvols grisos i enganxosos. Per consol, no només Montserrat els acapara, s'estenen al llarg de l'horitzó. La meteorologia avui és el meu humor, el meu compromís i la exposició de la meva aventura.

Segurament no sóc l'únic, però m'agrada suar i esbufegar abans d'arribar a peu de via. El que em segueix darrera a estones, i m'obre el camí d'altres, també li agrada però no ho sap encara i potser mai ho sabrà. Els que de ben segur no pensaven el mateix eren les altres dues presències del dia. Ens observaven des de la comoditat de la mecanització humana, seguien aquells dos puntets vermells que pujaven escales amunt, trencant cap a les gorres, patint per si arribàvem abans que ells.

Per sort i no pas per desgràcia, ells arriben abans i ens toca a nosaltres pujar per allà on no hi ha ningú. La veritat és que ja està bé, tot i que resulten ser uns fantàstics veïns de paret. Avui l'única exposició que voldria acceptar és només la incertesa de si caurà aigua del cel, no pedres, cintes o plaquetes. Avui l'únic compromís que voldria acceptar és només la incertesa que els trons o el vent eixordin la veu del meu company, no la xerrameca, els crits o els xiulets. Cosa gens fàcil sent on som.

Pel que sembla avui tothom vol el mateix i tot queda dins d'una moderació inquietant, només trencada per algun renec provinent del gran monòlit veí, d'aquells que et fan adonar que a vegades la vellesa no és sinònim de saviesa; no costa tant fer un ràpel o dos. Fins i tot els senderistes russos admiren en silenci els que enfilen paret amunt.

Un mar de parabolts i sobretot de cantells ens acompanyen tot el dia. Petits, grossos, roms, punxeguts, arrodonits, irregulars... de mil formes i colors diferents amb una única cosa amb comú: Tots són boníssims.

[La via Ignasi Jorba sembla que passa, sense miraments, per sobre de la via Mingo-Arenas.]

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada