Segueix-nos:

Espolón Picapiedra, V (400m)

Pic de la Renclusa.

Nyam Nyam, 6a (75m)

Torre de Marfil, Cerler.


Avui que moren les vacances un es veu obligat a tibar de records. Records d'un mes pul·lulant pels Pirineus que començava, com d'altres tantes vegades, a la vall de Benasque en una visita fugaç un cap de setmana de juliol. Com sempre les intencions eren més grans que les nostres capacitats i a última hora adeqüem les sabates a la mida dels nostres peus.

Tenim un parell de dies i ens en faltarà un tercer per poder descansar entre una escalada i una altra, pel que deixem les crestes més altives per una altra ocasió. Però l'esperó baixa ben a gust. Una via del tot recomanable que ja només pel paisatge que ens rodeja paga la pena. Successió de diedres, fissures i alguna placa sempre acompanyats de bones flotants. Les dues tirades centrals ens fan escalar una mica més atents però el catxondeig que ens acompanya des del principi no ens abandona.

Tot i això l'aproximació i l'excursió que li regalem a la baixada ens fan estar prou cansats com per reduir pretensions per l'endemà. Però ja que hi som, aprofitem. Remenant a fons el llibre de ressenyes encara trobem una via de la Torre de Marfil que no hem fet. Dues tirades, full equip, per plaques tècniques amb prou grau com per gaudir de valent. Aquí, a l'ombra, s'hi està molt bé però encara no estem de vacances i no ens hi podem quedar...


Ressenyes:


Benasc - Ampriu Benasc - Besurta

Pre-vacances

Espolón Picapiedra, V (400m)

Pic de la Renclusa.

Nyam Nyam, 6a (75m)

Torre de Marfil, Cerler.


Avui que moren les vacances un es veu obligat a tibar de records. Records d'un mes pul·lulant pels Pirineus que començava, com d'altres tantes vegades, a la vall de Benasque en una visita fugaç un cap de setmana de juliol. Com sempre les intencions eren més grans que les nostres capacitats i a última hora adeqüem les sabates a la mida dels nostres peus.

Tenim un parell de dies i ens en faltarà un tercer per poder descansar entre una escalada i una altra, pel que deixem les crestes més altives per una altra ocasió. Però l'esperó baixa ben a gust. Una via del tot recomanable que ja només pel paisatge que ens rodeja paga la pena. Successió de diedres, fissures i alguna placa sempre acompanyats de bones flotants. Les dues tirades centrals ens fan escalar una mica més atents però el catxondeig que ens acompanya des del principi no ens abandona.

Tot i això l'aproximació i l'excursió que li regalem a la baixada ens fan estar prou cansats com per reduir pretensions per l'endemà. Però ja que hi som, aprofitem. Remenant a fons el llibre de ressenyes encara trobem una via de la Torre de Marfil que no hem fet. Dues tirades, full equip, per plaques tècniques amb prou grau com per gaudir de valent. Aquí, a l'ombra, s'hi està molt bé però encara no estem de vacances i no ens hi podem quedar...


Ressenyes:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada