Segueix-nos:

Xemeneia, IV+ (55m)

El Pingüí, Agulles, Montserrat.


Encongida, amagada i protegida per l’Esquelet, les Bessones i la Vespa trobem una agulla d’uns escassos seixanta metres que demana ser escalada discretament per no provocar enveja a les seves guardianes. Una enveja sana doncs cap a elles es dirigiran les nostres mirades quan haguem tatxat les germanes petites de la llista.

Del pingüí ens sedueix la curta xemeneia penjada que serpenteja la berruga del cim, com segurament seduiria als seus aperturistes des de la Vespa veient que els hi robaven l’Aresta Brucs. La xemeneia podria, tranquil·lament, portar aquest nom ja que per un costat o altre s’havia d’esquivar el desplom.


Nosaltres decidim fer-hi dos llargs, donant-li més presència i entrem pel dret. Visca les rampes montserratines de respirar a poc a poc i moure’s suaument. Allà on l’agulla obliga a canviar de tipus d’escalada nosaltres també canviem de papers. L’Arnau agafa embranzida i s’enfonsa a la xemeneia, curta però bonica. Quatre passos ben assegurats i rampa pedregosa cap al cim.

És un plaer recórrer aquestes línies pensant en l’època en que es van obrir. Nosaltres, porucs, hi xapem parabolts, hi posem tricams i hi arrosseguem friends per fer-nos una llunyana idea del que fou descobrir-los per primera vegada. Una agulla més a la llista!

Ressenya:



Montserrat - Saques

La xemeneieta

Xemeneia, IV+ (55m)

El Pingüí, Agulles, Montserrat.


Encongida, amagada i protegida per l’Esquelet, les Bessones i la Vespa trobem una agulla d’uns escassos seixanta metres que demana ser escalada discretament per no provocar enveja a les seves guardianes. Una enveja sana doncs cap a elles es dirigiran les nostres mirades quan haguem tatxat les germanes petites de la llista.

Del pingüí ens sedueix la curta xemeneia penjada que serpenteja la berruga del cim, com segurament seduiria als seus aperturistes des de la Vespa veient que els hi robaven l’Aresta Brucs. La xemeneia podria, tranquil·lament, portar aquest nom ja que per un costat o altre s’havia d’esquivar el desplom.


Nosaltres decidim fer-hi dos llargs, donant-li més presència i entrem pel dret. Visca les rampes montserratines de respirar a poc a poc i moure’s suaument. Allà on l’agulla obliga a canviar de tipus d’escalada nosaltres també canviem de papers. L’Arnau agafa embranzida i s’enfonsa a la xemeneia, curta però bonica. Quatre passos ben assegurats i rampa pedregosa cap al cim.

És un plaer recórrer aquestes línies pensant en l’època en que es van obrir. Nosaltres, porucs, hi xapem parabolts, hi posem tricams i hi arrosseguem friends per fer-nos una llunyana idea del que fou descobrir-los per primera vegada. Una agulla més a la llista!

Ressenya:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada