per Aleix
Viatge Apatxe, 6b (140m)
Serrat de la pastereta, Montserrat.
Un diumenge més, repetim; sona el despertador que encara és negra nit, recullo l'Arnau, amb la seva llet, cereals i el cafè, i agafem l'A2 cap al Montsec. Avui però, al bell mig de Catalunya me n'adono de que m'he deixat els peus de gat. Gavinet de crisis i cap a Montserrat.
Ens sorprèn la Pasterea novament. Genial placa de continuïtat sobre un conglomerat compacte, d'anar-t'ho mirant. I mirant, mirant, amb l'alçada, la paret es torna imponent. La forma de parabòlica que fa, la verticalitat rotunda que gasta des del segon llarg i el desplom de dalt de tot la converteixen en un lloc feréstec. A més estem ben sols i només de tant en tant ens molesta el mamut que em vol robar les bambes de peu de via.
Enlloc de fer coses fàcils poc equipades hem fet força entre bones assegurances, un altre final feliç del mateix plaer. Ara sí, la setmana que ve no em descuidaré res!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada