Fugim de la calor

per Aleix 1 de set. 2012

Esperó Doppelmayr, V (90 m)

Balma d'Arcalís, Andorra.

Aquest cap de setmana, curiós si més no, comença el divendres al Prohibitivo. Mentre el Miquel es baralla amb els enyorats “piedrecitas y agujeritos”, que deien els madrilenys per Benasque se'ns acudeix la meravellosa idea d'anar a sopar a Solsona. Son les set del vespre i mentre algun solitari regalat munta l'hamaca al bell mig de l'aeri nosaltres movem fils per trobar-nos amb el Raimon, que va a pedalar per Andorra i fem per coincidir-hi, toca escalar a Andorra.

Sopem tard però bé i dormim calenta i plàcidament fins que el Sr. Escapa ens desperta cridant des del carrer. Ens fa el cafè i esmorzem plegats. Pugem cap als pirineus bavejant sota les cingleres de l'Alt Urgell i, després de creuar el fantàstic trànsit d'Andorra, arribem a l'aparcament d'Arcalís a quarts de dues del migdia. Peró el més sorprenent no és l'hora, és la temperatura; 3ºC!!!

Amb la nostra roba d'estiu fem via cap a la paret, morts de fred perquè a més a més fa molt vent. Roba tèrmica, gorro, punyetes, paravents... tot lo que tenim ho portem posat. Després, un cop a la paret, resulta que no hi fa vent i tampoc hi estem tant malament, sobretot quan ens acaricien els raigs del sol.

Un primer llarg de tràmit ens desvela lo cantelluda que és la pissarra, tots els cantells són escandalosament bons i els pocs parabolts que hi ha són suficients.

Els següents metres ens regalen un diedre vertical que abandonem amb un pas aeri per remuntar a l'esperó, també suficientment equipat com per no afegir res, tot i que poso un tascó al sortir de la reunió i un friend abans de la següent.

L'última tirada, pel Miquel, enfila per un diedre amb un pas desplomat on no se sap ben bé on posar els peus i després escala cantelluda fins al cim, on ell també posa un friend “perquè no el renyi quan arribi a la reunió”. La via ha sigut una love-climbing tot i les gèlides temperatures, ja ens ha anat prou bé.

A la tarda baixem a passejar per l'estressant capital, cervesa, sopar i ens n'anem a dormir cap a Puymorens on pretenem escalar-hi l'endemà. La intenció és escalar per sobre dels dos mil metres, a l'ombra i no morir en l'intent...