per Aleix
Desustanciao, 6a (145 m)
Paslestras d'Ampriu, Cerler.
Amb
les cames encara ressentides de l'Aneto i l'esquena encarcarada de
fer força a Aigüespasses decidim fer una última via abans de
marxar. Ningú vol caminar massa, passar por ni escalar massa metres
i no podríem haver escollit una via millor.
Primer
llarg pel Miquel, una escala sobre-equipada que no arriba al grau que
marca la ressenya però que cobreix els seus desitjos de gaudir
escalant. Pugem l'Arnau i jo darrera seu sense suar gens ni mica, tot
xerrant de fet.
Al
segon llarg comença la placa que buscàvem i l'Arnau ho resol tot
prou bé fins que troba el primer pas d'adherència sense mans. A més
a més se li ajunta una cordada que ha decidit rapelar per la nostra
via encara que això representi penjar sis persones en una sola
reunió. Entre pitos i flautes l'Arnau acaba baixant i els veïns
enfadant-se perquè els hi diem que s'esperin...
Tornem
a començar. L'Arnau em passa les cordes i pujo jo cap amunt, sense
problemes fins on ell s'ha encallat. Dos o tres passos d'adherència
als peus, sense mans i alguna regleta ínfima i un seguici de
cantells per arribar a la següent reunió, genial, m'ha encantat.
El
tercer llarg tothom se'l mira però ningú diu res i me'l deixen fer
a mi també. No el trobo més difícil que el primer però sí que hi
ha molts més passos d'equilibri que gaudeixo de valent. Per una
placa ben llisa i no tant tombada com la veïna del Percebe arribo a
la reunió de dalt de tot, on ben assentat veig com escalen els meus
companys.
Per
baixar hem de fer tres ràpels i la senyora corda vermella es porta
molt malament, suposo que per com la vaig plegar l'últim dia. Tres
enredades i desenredades més avall arribem al cotxe on fem l'últim
gran àpat abans de tornar cap a la xafogor de Sabadell. S'han acabat
les vacances!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada