Segueix-nos:

Desustanciao, 6a (145 m)

Paslestras d'Ampriu, Cerler.

Amb les cames encara ressentides de l'Aneto i l'esquena encarcarada de fer força a Aigüespasses decidim fer una última via abans de marxar. Ningú vol caminar massa, passar por ni escalar massa metres i no podríem haver escollit una via millor.
Primer llarg pel Miquel, una escala sobre-equipada que no arriba al grau que marca la ressenya però que cobreix els seus desitjos de gaudir escalant. Pugem l'Arnau i jo darrera seu sense suar gens ni mica, tot xerrant de fet.

Al segon llarg comença la placa que buscàvem i l'Arnau ho resol tot prou bé fins que troba el primer pas d'adherència sense mans. A més a més se li ajunta una cordada que ha decidit rapelar per la nostra via encara que això representi penjar sis persones en una sola reunió. Entre pitos i flautes l'Arnau acaba baixant i els veïns enfadant-se perquè els hi diem que s'esperin...
Tornem a començar. L'Arnau em passa les cordes i pujo jo cap amunt, sense problemes fins on ell s'ha encallat. Dos o tres passos d'adherència als peus, sense mans i alguna regleta ínfima i un seguici de cantells per arribar a la següent reunió, genial, m'ha encantat.

El tercer llarg tothom se'l mira però ningú diu res i me'l deixen fer a mi també. No el trobo més difícil que el primer però sí que hi ha molts més passos d'equilibri que gaudeixo de valent. Per una placa ben llisa i no tant tombada com la veïna del Percebe arribo a la reunió de dalt de tot, on ben assentat veig com escalen els meus companys.

Per baixar hem de fer tres ràpels i la senyora corda vermella es porta molt malament, suposo que per com la vaig plegar l'últim dia. Tres enredades i desenredades més avall arribem al cotxe on fem l'últim gran àpat abans de tornar cap a la xafogor de Sabadell. S'han acabat les vacances!

Enredats (vacances VIII)

Desustanciao, 6a (145 m)

Paslestras d'Ampriu, Cerler.

Amb les cames encara ressentides de l'Aneto i l'esquena encarcarada de fer força a Aigüespasses decidim fer una última via abans de marxar. Ningú vol caminar massa, passar por ni escalar massa metres i no podríem haver escollit una via millor.
Primer llarg pel Miquel, una escala sobre-equipada que no arriba al grau que marca la ressenya però que cobreix els seus desitjos de gaudir escalant. Pugem l'Arnau i jo darrera seu sense suar gens ni mica, tot xerrant de fet.

Al segon llarg comença la placa que buscàvem i l'Arnau ho resol tot prou bé fins que troba el primer pas d'adherència sense mans. A més a més se li ajunta una cordada que ha decidit rapelar per la nostra via encara que això representi penjar sis persones en una sola reunió. Entre pitos i flautes l'Arnau acaba baixant i els veïns enfadant-se perquè els hi diem que s'esperin...
Tornem a començar. L'Arnau em passa les cordes i pujo jo cap amunt, sense problemes fins on ell s'ha encallat. Dos o tres passos d'adherència als peus, sense mans i alguna regleta ínfima i un seguici de cantells per arribar a la següent reunió, genial, m'ha encantat.

El tercer llarg tothom se'l mira però ningú diu res i me'l deixen fer a mi també. No el trobo més difícil que el primer però sí que hi ha molts més passos d'equilibri que gaudeixo de valent. Per una placa ben llisa i no tant tombada com la veïna del Percebe arribo a la reunió de dalt de tot, on ben assentat veig com escalen els meus companys.

Per baixar hem de fer tres ràpels i la senyora corda vermella es porta molt malament, suposo que per com la vaig plegar l'últim dia. Tres enredades i desenredades més avall arribem al cotxe on fem l'últim gran àpat abans de tornar cap a la xafogor de Sabadell. S'han acabat les vacances!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada