Segueix-nos:

Amistades pelirrojas, 6a+ (125 m)

Roc d'en Solà, Perles.


Hem passat una nit de pena i misèria; vam acabar dormint al poble de Puymorens fugint del fred i el vent en unes cases a mig construir, que han sigut el millor que hem trobat, i encara sort que teníem dues parets i un sostre. No devem haver passat gaire dels zero graus, ni amunt ni avall, i amb el sac de dormir d'estiu ens despertem amb els ossos congelats.

Per mala sort està plovent i les muntanyes emblanquinades (sí, sí, hem vist nevar!) però això ens permet marxar d'aquí i no haver d'escalar en pla hivernal. Un cafè calent ens revifa l'ànima i ens desperta de nou les ganes d'escalar, però a banda i banda de la Cerdanya hi plou. Decidim baixar cap al calcari prepirinenc, a passar calor.
La primera intenció són les vies esportives de la part esquerra de la paret Bucòlica però a mig camí, tot repassant la llista de vies pendents de dins del meu cap, recordo les parets de Perles. Cop de mòbil modern i a l'hora d'esmorzar ja som a Perles, camí de la paret.

Fa calor, perfecte. La via està molt equipada, perfecte. Dos llargs per barba, perfecte. Descens caminant, perfecte. Hem passat de pretendre escalar en un infern de fred, tot que hauria estat molt èpic, a fer força al Sol.

Avui començo jo i en plena baralla mental per recordar com s'escala en calcari el Miquel m'escridassa:
-T'has equivocat de via ruc, això és el 6b de la Putes Mosques!
Efectivament, per l'esquerra era molt més fàcil. Llarg un pèl sobat però que et posa en situació ben de pressa.

Els pròxims dos llargs són la joia de la via. Al primer, pel Miquel, flotes per una placa vertical primer, per l'esperó després i acabes muntant reunió al principi del diedre, tot plegat sense deixar-te reposar ni un moment. Molt, molt guapo el llarg.
Arribo bastant baldat a la reunió però només mirar amunt ja m'agafen ganes d'arrencar amunt. M'esperen una vintena de metres d'una fissura-diedre perfecta que gaudeixo escalant en bavaresa i tot! Exigent tota l'estona, com l'anterior llarg, surto del diedre fent uns últims passos per una placa sense peus i m'apalanco desfet al seient de la reunió. Ha estat, per mi, millor que l'anterior tirada i tot!

A l'últim llarg el Miquel decideix fer com jo al primer i se'n va un parell de vies massa a l'esquerra, a la Tonerre de Brest, a buscar un desplom, que no estem prou cansats.
A l'hora de dinar ja som al cotxe menjant de cara la paret i rememorant lo bé que ens ho hem passat i el fred que ens hem estalviat. I això de tornar escalar per aquestes contrades no fa més que il·lusionar l'esperit i farcir-lo de ganes de treure suc al prepirineu abans no arribi l'hivern.

Ressenya:


Alt Urgell - Perles

Fugim del fred

Amistades pelirrojas, 6a+ (125 m)

Roc d'en Solà, Perles.


Hem passat una nit de pena i misèria; vam acabar dormint al poble de Puymorens fugint del fred i el vent en unes cases a mig construir, que han sigut el millor que hem trobat, i encara sort que teníem dues parets i un sostre. No devem haver passat gaire dels zero graus, ni amunt ni avall, i amb el sac de dormir d'estiu ens despertem amb els ossos congelats.

Per mala sort està plovent i les muntanyes emblanquinades (sí, sí, hem vist nevar!) però això ens permet marxar d'aquí i no haver d'escalar en pla hivernal. Un cafè calent ens revifa l'ànima i ens desperta de nou les ganes d'escalar, però a banda i banda de la Cerdanya hi plou. Decidim baixar cap al calcari prepirinenc, a passar calor.
La primera intenció són les vies esportives de la part esquerra de la paret Bucòlica però a mig camí, tot repassant la llista de vies pendents de dins del meu cap, recordo les parets de Perles. Cop de mòbil modern i a l'hora d'esmorzar ja som a Perles, camí de la paret.

Fa calor, perfecte. La via està molt equipada, perfecte. Dos llargs per barba, perfecte. Descens caminant, perfecte. Hem passat de pretendre escalar en un infern de fred, tot que hauria estat molt èpic, a fer força al Sol.

Avui començo jo i en plena baralla mental per recordar com s'escala en calcari el Miquel m'escridassa:
-T'has equivocat de via ruc, això és el 6b de la Putes Mosques!
Efectivament, per l'esquerra era molt més fàcil. Llarg un pèl sobat però que et posa en situació ben de pressa.

Els pròxims dos llargs són la joia de la via. Al primer, pel Miquel, flotes per una placa vertical primer, per l'esperó després i acabes muntant reunió al principi del diedre, tot plegat sense deixar-te reposar ni un moment. Molt, molt guapo el llarg.
Arribo bastant baldat a la reunió però només mirar amunt ja m'agafen ganes d'arrencar amunt. M'esperen una vintena de metres d'una fissura-diedre perfecta que gaudeixo escalant en bavaresa i tot! Exigent tota l'estona, com l'anterior llarg, surto del diedre fent uns últims passos per una placa sense peus i m'apalanco desfet al seient de la reunió. Ha estat, per mi, millor que l'anterior tirada i tot!

A l'últim llarg el Miquel decideix fer com jo al primer i se'n va un parell de vies massa a l'esquerra, a la Tonerre de Brest, a buscar un desplom, que no estem prou cansats.
A l'hora de dinar ja som al cotxe menjant de cara la paret i rememorant lo bé que ens ho hem passat i el fred que ens hem estalviat. I això de tornar escalar per aquestes contrades no fa més que il·lusionar l'esperit i farcir-lo de ganes de treure suc al prepirineu abans no arribi l'hivern.

Ressenya:


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada