Adéu cordino

per Aleix 12 de juny 2012

De l'Esquerra, IV (60m)

El Gep Llarg, Montserrat.

Els rampells solitaris dels últims dies m'han arrossegat cap a Agulles. No és la millor època de l'any per anar a cercar arestes perfectament orientades al Sol però el fet que em regalessin el nou recull de ressenyes de la regió va despertar-me la curiositat i motivació suficients per voler conèixer la zona una mica més a fons.

Una primera desventura va acabar a mitja Agulla de l'Arbret després de colar-me, enfilar per la canal que no tocava i acabar fent una bona passejada pel camí de la travessa d'Agulles. La segona visita no va ser tan profunda però el pati del primer tram de la via escollida em va fer canviar de plans i em vaig enfilar, sense ressenya, al primer llarg d'una via desconeguda a una Agulla desconeguda.

Dissabte, ressenya en mà, tocava conèixer la via i l'Agulla i vaig anar a acabar el que havia deixat a mitges. El primer llarg, una rampa que gairebé ensuma la verticalitat cap a mig camí, es deixa escalar molt bé gràcies a la proximitat de les expansions tot i que la meva covardia solitària em fa utilitzar algun parabolt de la via veïna. A la reunió encara hi trobo el meu tros de cordino abandonat el primer cop però avui li dic hola i adéu ràpid; munto reunió,baixo, pujo, reordeno els trastos i cap amunt!

La segona tirada és més fàcil i més curta però té una bona alegria entre la primera i la segona assegurança. No és difícil però fa respecte perquè, a més a més, les vistes ja són prou elevades com per veure la carretera del vessant nord de la muntanya. Respiro fons i comprovo que el nus no em deixa continuar. Tot fent equilibris me n'allibero i arribo al lluent parabolt amb el dubte de per on sortir d'allà. L'últim tram es veu un xic trencat, tot i que és una escala, però no veig cap espit ni parabolt més, cosa que fa respecte. En un atac espontani de voler sortir per dalt enfilo mig metre cap a l'incertesa i de seguida veig un escampall de parabolts al cim; avui si que hi esmorzaré aquí dalt!

De baixada em trobo amb el Gerard i l'Alba, que venen a fer una visita a Montserrat i repetim el primer llarg a mode d'esportiva per acabar de passar el dia escarxofats al Sol sota la Portella mentre cap a Sant Jeroni sembla que hi caigui un bon aiguat.