Segueix-nos:

Lo Tio Gos, IV+ (170m)

Gorro Frigi, Montserrat.

Divendres aprofito que tinc festa al dematí per enfilar ben d'hora cap a Gorros a fer una altra d'aquestes vies farcides de parabolts de coloraines. De camí, en un revolt de la carretera, recullo un home que puja suant, sense samarreta i amb un petate carretera amunt, un home que resulta ser home-ocell i que feia una estona acabava de saltar daltabaix de la paret de l'Aeri.

Com que és molt d'hora les escales de Sant Benet passen coll avall prou ràpid i començo a escalar de seguida. Al primer llarg comprovo que vaig bé, tranquil, anar fent vaja i m'animo a seguir amunt contant que a aquell ritme tindré temps suficient de fer els cinc llargs de la via i arribar a treballar a temps.

El segon llarg em regala un tram vertical, fàcil però maco que em posa a to però les dues següents tirades em trenquen la pau que duc a dins; primer una rampa per on pujo caminant i només toco a terra per xapar i després un safari per la sorra entre matolls on el més difícil és no derrapar.

L'última tirada, i cirereta del pastís, comença amb quatre passos d'artificial (6a diuen) que mig trampejo en lliure i tot. A partir d'aquí comença a bufar vent i el fet de tornar a veure el monestir allà baix em dóna la dosis d'ambient necessària per fer-me fer força d'esfínter. Aquí la distància entre parabolts és més correcta (IV+) i la via se'n va cap a la dreta, cosa que no em fa el pes i decideixo sortir recte amunt per una línia de savina-burins que sembla que em porta més ràpid cap al cim. Al final, cop de sort, desemboco a la reunió final de la meva via.

Un plaer, com sempre, gaudir del cim del Frigi tot i que avui em toca còrrer escales avall si no vull fer tard a la feina!

Fent el gos I

Lo Tio Gos, IV+ (170m)

Gorro Frigi, Montserrat.

Divendres aprofito que tinc festa al dematí per enfilar ben d'hora cap a Gorros a fer una altra d'aquestes vies farcides de parabolts de coloraines. De camí, en un revolt de la carretera, recullo un home que puja suant, sense samarreta i amb un petate carretera amunt, un home que resulta ser home-ocell i que feia una estona acabava de saltar daltabaix de la paret de l'Aeri.

Com que és molt d'hora les escales de Sant Benet passen coll avall prou ràpid i començo a escalar de seguida. Al primer llarg comprovo que vaig bé, tranquil, anar fent vaja i m'animo a seguir amunt contant que a aquell ritme tindré temps suficient de fer els cinc llargs de la via i arribar a treballar a temps.

El segon llarg em regala un tram vertical, fàcil però maco que em posa a to però les dues següents tirades em trenquen la pau que duc a dins; primer una rampa per on pujo caminant i només toco a terra per xapar i després un safari per la sorra entre matolls on el més difícil és no derrapar.

L'última tirada, i cirereta del pastís, comença amb quatre passos d'artificial (6a diuen) que mig trampejo en lliure i tot. A partir d'aquí comença a bufar vent i el fet de tornar a veure el monestir allà baix em dóna la dosis d'ambient necessària per fer-me fer força d'esfínter. Aquí la distància entre parabolts és més correcta (IV+) i la via se'n va cap a la dreta, cosa que no em fa el pes i decideixo sortir recte amunt per una línia de savina-burins que sembla que em porta més ràpid cap al cim. Al final, cop de sort, desemboco a la reunió final de la meva via.

Un plaer, com sempre, gaudir del cim del Frigi tot i que avui em toca còrrer escales avall si no vull fer tard a la feina!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada