per Aleix
Lo Tio Gos, IV+ (170m)
Gorro Frigi, Montserrat.
Divendres
aprofito que tinc festa al dematí per enfilar ben d'hora cap a
Gorros a fer una altra d'aquestes vies farcides de parabolts de
coloraines. De camí, en un revolt de la carretera, recullo un home
que puja suant, sense samarreta i amb un petate carretera amunt, un
home que resulta ser home-ocell i que feia una estona acabava de
saltar daltabaix de la paret de l'Aeri.
Com
que és molt d'hora les escales de Sant Benet passen coll avall prou
ràpid i començo a escalar de seguida. Al primer llarg comprovo que
vaig bé, tranquil, anar fent vaja i m'animo a seguir amunt contant
que a aquell ritme tindré temps suficient de fer els cinc llargs de
la via i arribar a treballar a temps.
El
segon llarg em regala un tram vertical, fàcil però maco que em posa
a to però les dues següents tirades em trenquen la pau que duc a
dins; primer una rampa per on pujo caminant i només toco a terra per
xapar i després un safari per la sorra entre matolls on el més
difícil és no derrapar.
L'última
tirada, i cirereta del pastís, comença amb quatre passos
d'artificial (6a diuen) que mig trampejo en lliure i tot. A partir
d'aquí comença a bufar vent i el fet de tornar a veure el monestir
allà baix em dóna la dosis d'ambient necessària per fer-me fer
força d'esfínter. Aquí la distància entre parabolts és més
correcta (IV+) i la via se'n va cap a la dreta, cosa que no em fa el
pes i decideixo sortir recte amunt per una línia de savina-burins
que sembla que em porta més ràpid cap al cim. Al final, cop de
sort, desemboco a la reunió final de la meva via.
Un
plaer, com sempre, gaudir del cim del Frigi tot i que avui em toca
còrrer escales avall si no vull fer tard a la feina!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada