per Aleix
A vegades els capritxos de
la climatologia et fan desistir dels objectius més ambiciosos i
buscar-ne d'altres, més o menys improvisats, per tal de fer quelcom
de profit sota un cel amenaçador. Amb aquest pretext vàrem
acostar-nos a l'extrem est del Vermell del Xincarró amb intencions de
practicar l'art dels estreps però un segon atac de mala sort ens
frustra el pla B; quatre gotes de pluja, una paret massa llisa i
massa neta, un sostre més impressionant en viu que en paper i el
veure que l'arsenal de material no era suficient ens van arraconar
cap a les fissures del Vermell.
Les meves ganes de treure la pols dels estreps em fan enfilar pel primer llarg del a via El Nido del Cuco; un A1 fàcil on només cal resseguir la fissura fins la reunió, cosint-la tant com calgui doncs és agraïda en tot el seu recorregut.
L'esperit més lliure de
l'Arnau l'empeny cap a la fissura de la Tablas de Gimnasia. Tot i que
jo me n'enfoto bastant in situ el nano realment s'hi esforça de
valent i, tot i que acaricia les expansions, arriba fins dalt tot
obrint les portes cap a futurs intents que de segur que acabaran bé.
Prou satisfets tots dos
decideixo atacar un tros de placa ple de forats, estreps en mà, per
poder degustar els encants dels nous tricams... al segon pas
la crosta que tancava un petit forat cedeix i m'estampo directe al
terra, davant el fart de riure del meu company. Aquí s'acaba el
nostre periple vertical però encara ens entretenim una estona a
provar la guíndola.
Però tot i no fer res de
profit l'important és lo bé que ens ho passem i que, tot i haver
passat un xic de por per una banda o altra, al final sempre sortim
somrient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada