Arri, arri tatanet, hem anat a Sant Benet

per Aleix 9 d’abr. 2012

Àrea de Servei, 6a+ (100 m)

Mirador dels Ermitans, Montserrat.

Divendres, i de retruc dissabte també, vàrem fer una redescoberta de la zona d'esportiva de Can Jorba gràcies a l'excessiva calor que ja fa al Sol. El primer dia ens vàrem encabritar amb una via massa llarga i l'endemà amb una de massa prohibida que ens hi faran tornar a acabar les coses com cal.

Diumenge tocava fer alguna via, o almenys jo volia fer metres més que no pas coses difícils, l'Arnau tampoc tenia massa intencions de fer força i el Miquel, que sí que volia fer el bou, tampoc es va queixar gaire si anàvem a fer via. Al final la idea es converteix en un mixt de tot plegat: pujarem a fer esportiva a Sant Benet però escalant enlloc de pujar escales.

Passem de pressa la munió de gent que volta pel monestir a primera hora del matí (quarts de dotze!) d'un diumenge de setmana santa on tothom vol beneir la palma... ens coneixem el camí i de seguida som a peu de via. Farem dues llargues tirades, empalmant llargs de dos en dos però l'Arnau, sempre fidel al seu estil, ens deixarà escalar i ens esperarà dalt de tot de la via. Realment no s'ha perdut gran cosa. Així doncs, els dos primers llargs per mi i els dos següents pel Miquel.

El primer llarg, de tràmit, em deixa sota la panxa del segon que de seguida em destrossa. Pago el cansament dels dos últims dies i malgasto els 30 metres de placa de continuïtat. M'ha costat bastant més del que m'esperava però xino xano arribo a la reunió on m'hi poso massa còmode, això d'avui és més proper a fer esportiva que no pas via llarga.

El Miquel es cruspeix la segona meitat de la via amb tal facilitat que troba a faltar la última panxa que cita la ressenya i l'únic interessant que ens passa és que la corda arriba ben justa i no ens sentim. Desfaig el llarg i de seguida estem tots tres dinant al Sol recolzats a la barana del mirador. La via, en realitat no estava tant malament i el segon i tercer llarg paguen la pena, però és només anar pujant seguint les expansions (moltes i ben posades).

Després de dinar cap a La Bimba s'ha dit. Les forces escassegen i només fem vies fàcils, una per l'Arnau, una pel Miquel i un parell per mi, de manera que ja hi ha un altre racó de Montserrat on hi tenim coses pendents.

A l'hora de marxar decidim anar a fer un cop d'ull a la canal de la Font del Gat, per comprovar si és més ràpida que les escales de l'altra banda i ens convenç bastant, tot i que de pujada ha de fer molta mandra! A l'arribar a la carretera la sorpresa ens la donen uns funambulistes, a la llunyania, fent equilibris entre el Cavall Bernat i la Paret de Diables. Quina por!