Segueix-nos:

Intent a la Pica d'Estats (3.143 m)

Vall de Cardós, Pallars Sobirà.

El segon episodi l'hem viscut aquest cap de setmana, havia arribat el moment d'intentar acabar el que teníem a mitges. Aquesta vegada intentant evitar els errors de fa dos anys decidim pujar per la vall de Broate i així estalviar-nos el pes del material d'acampar fent nit al refugi. No ens acabem de decidir si ens endurem les raquetes o no però, per si de cas, anem a buscar-les a Espot i aprofitem per sopar-hi i dormir-hi calents.
El primer entrebanc del dia comença cap a les cinc de la matinada quan l'Arnau, en el llarg trajecte entre l'habitació i el bany, es fot de morros per culpa d'una relliscada. Resulta que durant l'onada siberiana dels últims dies alguna canonada ha esclatat i la nostra escalfor ha desfet el gel durant la nit. Vaja, que tenim dues cascades d'aigua dins de casa i una a la porta d'entrada que ens obliguen a fer feines de fontaneria de matinada.

Tot aquest sarau demora la nostra sortida però creiem que encara tenim temps per arribar al refugi així que carreguem el Ford Festa i cap a Tavascan. Pugem fins on la mare natura no deixa avançar més el cotxe i des d'allà caminem cap amunt.
El primer tram, fins al pla de Boavi, el fem prou lleugers tot i el mal estat de la neu a aquelles hores. Al pla el dia és blau, les ganes són vives i encara anem prou bé de temps. Remuntem bosc amunt fins agafar la vall de Broate i seguim amb pas ferm i la neu fins mitja cuixa.

En algun punt de la vall el dia s'ha refredat, el Sol s'ha amagat rere unes boirines i les fites i marques del camí han desaparegut. Ens hem perdut i perdem un bon rato intentant recuperar el rastre a seguir sense èxit.

Les ganes de sortir-ne vencedors lluiten contra el rellotge de la retirada fins que la muntanya ens aclareix que el què hem de fer és fotre el camp; a la riba oposada una allau fa trontollar tota la vall.

Toca tornar cap al cotxe, altra vegada, on arribarem ben entrada la nit. És molt tard però encara tenim el temps just per passar per una amable carnisseria a proveir-nos del necessari per acabar l'episodi igual de bé que l'anterior.
Alpinisme Alt Pirineu

Segon assalt

Intent a la Pica d'Estats (3.143 m)

Vall de Cardós, Pallars Sobirà.

El segon episodi l'hem viscut aquest cap de setmana, havia arribat el moment d'intentar acabar el que teníem a mitges. Aquesta vegada intentant evitar els errors de fa dos anys decidim pujar per la vall de Broate i així estalviar-nos el pes del material d'acampar fent nit al refugi. No ens acabem de decidir si ens endurem les raquetes o no però, per si de cas, anem a buscar-les a Espot i aprofitem per sopar-hi i dormir-hi calents.
El primer entrebanc del dia comença cap a les cinc de la matinada quan l'Arnau, en el llarg trajecte entre l'habitació i el bany, es fot de morros per culpa d'una relliscada. Resulta que durant l'onada siberiana dels últims dies alguna canonada ha esclatat i la nostra escalfor ha desfet el gel durant la nit. Vaja, que tenim dues cascades d'aigua dins de casa i una a la porta d'entrada que ens obliguen a fer feines de fontaneria de matinada.

Tot aquest sarau demora la nostra sortida però creiem que encara tenim temps per arribar al refugi així que carreguem el Ford Festa i cap a Tavascan. Pugem fins on la mare natura no deixa avançar més el cotxe i des d'allà caminem cap amunt.
El primer tram, fins al pla de Boavi, el fem prou lleugers tot i el mal estat de la neu a aquelles hores. Al pla el dia és blau, les ganes són vives i encara anem prou bé de temps. Remuntem bosc amunt fins agafar la vall de Broate i seguim amb pas ferm i la neu fins mitja cuixa.

En algun punt de la vall el dia s'ha refredat, el Sol s'ha amagat rere unes boirines i les fites i marques del camí han desaparegut. Ens hem perdut i perdem un bon rato intentant recuperar el rastre a seguir sense èxit.

Les ganes de sortir-ne vencedors lluiten contra el rellotge de la retirada fins que la muntanya ens aclareix que el què hem de fer és fotre el camp; a la riba oposada una allau fa trontollar tota la vall.

Toca tornar cap al cotxe, altra vegada, on arribarem ben entrada la nit. És molt tard però encara tenim el temps just per passar per una amable carnisseria a proveir-nos del necessari per acabar l'episodi igual de bé que l'anterior.

1 comentari:

  1. Sergi28 de febrer del 2012, a les 23:17

    Acabat el pla de Boavi i enfilant cap a Broate, em vaig perdre jo també poc després de passar el pont de fusta sobre el riu de Sallente....
    D'això en fa uns quants anys, i poc després vaig resoldre el trencaclosques a ple estiu, sense neu, i tot i així hi ha un tram molt perdedor, en el que veus bosc dens amunt, i estimball cap al riu avall.
    Després tot és prat verd i obert (o camp de neu) fins al refugi.
    Sort a la propera.
    Seguiré l'aventura a veure si al tercer assalt resulteu vencedors.
    Bon bloc.

    ResponElimina