Segueix-nos:

Intent a la Pica d'Estats (3.143 m)

Vall Farrera, Pallars Sobirà.


Tot va bé si acaba bé, diuen les males llengües, i aquesta història de moment va prou bé tot i que encara li queda algun episodi més abans de donar-la per acabada.

El primer capítol comença un divendres de Març del 2010 amb uns bons farts de riure abans d'acampar a la vora del cotxe en algun indret perdut de la Vall Farrera. L'endemà quatre valents vàrem caminar muntanya amunt fins al refugi que rep el nom de la vall amb intenció d'acampar bastant més amunt i coronar el cim de la Pica d'Estats l'endemà.


Un excés d'equipatge, un mal estrenar de botes, una indumentària inadequada i un hotel solitari en mig del paradís ens convidaren a fer nit i retornar cap al cotxe l'endemà, resignant-nos a abandonar les intencions de coronar cap cim.


Però allò no podia quedar així i, tot i que la vetllada al refugi fou prou plaent, l'endemà ens vàrem permetre el luxe de dormir fins ben tard i fer una senyora barbacoa. Un Sol de primavera, el diari del matí, la carn al foc i una bona ratafia varen posar el punt i final al primer intent frustrat.


Primer assalt

Intent a la Pica d'Estats (3.143 m)

Vall Farrera, Pallars Sobirà.


Tot va bé si acaba bé, diuen les males llengües, i aquesta història de moment va prou bé tot i que encara li queda algun episodi més abans de donar-la per acabada.

El primer capítol comença un divendres de Març del 2010 amb uns bons farts de riure abans d'acampar a la vora del cotxe en algun indret perdut de la Vall Farrera. L'endemà quatre valents vàrem caminar muntanya amunt fins al refugi que rep el nom de la vall amb intenció d'acampar bastant més amunt i coronar el cim de la Pica d'Estats l'endemà.


Un excés d'equipatge, un mal estrenar de botes, una indumentària inadequada i un hotel solitari en mig del paradís ens convidaren a fer nit i retornar cap al cotxe l'endemà, resignant-nos a abandonar les intencions de coronar cap cim.


Però allò no podia quedar així i, tot i que la vetllada al refugi fou prou plaent, l'endemà ens vàrem permetre el luxe de dormir fins ben tard i fer una senyora barbacoa. Un Sol de primavera, el diari del matí, la carn al foc i una bona ratafia varen posar el punt i final al primer intent frustrat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada