Magdalenes per esmorzar

per Aleix 11 de des. 2011

Doc Anton R.,IV+ (140m)

Magdalena Superior, Montserrat

Avui tocava posar la cirereta al pastís de la puríssima menys blanca i més conglomerada que he viscut mai, de manera que a Montserrat hi falta gent! Avui, però, ho he deixat absolutament tot sota la boira i només n'hem emergit jo i les meves agulletes d'haver anat a córrer el dia anterior, que ja us podeu imaginar com han renegat pujant per les escales de Sant Benet...

Així doncs he matinat una mica perquè em feia por que arribés la marabunta amb el funicular abans de posar-me mans a la feina i he pujat esbufegant, respirant la humitat matinera. La via escollida ha estat una ferrada de la cara sud de la Magdalena Superior, a la que ja li vaig posar l'ull al damunt des del Frigi i d'on, com a mínim, sé arribar-hi i en sabré baixar que ja hi vaig pujar amb la Mélanie.

A la via m'hi poso flanquejant a pèl, així m'estalvio un llarg 0 i faig els següents dos d'una sola tirada. Tot flueix d'una manera espectacular, m'hi sento còmode i vaig fent gràcies a la quantitat inhumana de parabolts que cusen la via. N'hi ha tants que me'n salto i tot perquè quan els veig ja arribo al següent!

Arribant a la meva primera reunió (R2) començo a sentir murmuris entre el bosc i m'atabalo una mica; no vull que em pugi una cordada al darrere a donar-me presses ni molt menys vull a ningú a prop de la reunió d'on penja la meva existència. Però dit i fet, una cordada se'n va cap alguna via del Frigi a la dreta de la Joan-Marc i una altra se'm planta a peu de via. Al baixar fins la reunió entaulem una mica de conversa i veig que no són novells i que faran tots els llargs, amb el que calculo que si m'espavilo potser ni ens trobem.

Al final sí que coincidim, quan jo baixo del cim a la R2 ells ja hi arriben. Per sort hi ha tants parabolts que hi cabem tots bé i la fem petar una estona, bona gent, tot i que és una mica estrany això d'estar tan sol i acompanyat alhora! Aviam si teniu bona memòria i us poseu en contacte amb mi que us he fet vàries fotos, especialment maca una de l'últim llarg.

Els dos últims llargs també els empalmo i arribo al cim que em falten cintes, això que en duia per parar un tren, però m'espavilo sense problema. La placa del tercer llarg la trobo especialment maca d'escalar igual que el flanqueig del llarg anterior, bastant aeri sobre el desplom però ambdós prou senzills com per fer-los en lliure.

En realitat la via m'ha agradat, la roca és prou bona i ha estat un terreny de pràctiques idoni pel que jo buscava. Pel que fa als parabolts no en criticaré la quantitat (perquè si no fos una ferrada potser no m'hi hauria enfilat) però si que n'he trobat alguns de molt mal posats; n'hi ha que només es poden xapar per un costat per què tenen un còdol a l'altre i d'altres on aquesta desafortunada pedra queda just a sota i el mosquetó fa palanca, aquí queda dit. I pel que fa al grau jo el cinquè no l'he trobat enlloc eh!

Dalt del cim em menjo un entrepà que em costa mastegar pel somriure d'orella a orella que gasto, quatre fotos i dos ràpels cap avall. De baixada em miro amb ullets d'il·lusió la Magdalena Inferior, que potser serà la meva pròxima assignatura...