Segueix-nos:

Petit Nil, V+/Ae (60 m)

Agulla del Frare de Baix, Montserrat.


Avui hem acabat el dia d'ahir. Resulta que ahir a quarts de vuit de la tarda, quan ja arribàvem al cotxe, ens vàrem a donar que ens faltava alguna cosa de material, anàvem massa lleugers. Vàrem donar mitja volta per tornar (gairebé corrent que es feia de nit) a veure si ens havia caigut al peu de via o al llarg del camí, però no hi va haver sort. Mirant les fotos del ràpel vàrem poder comprovar que no havia baixat amb nosaltres i que, per tant, si no era a baix havia de ser a dalt... i avui l'hem anat a buscar.

Per no repetir la mateixa via acabem el segon llarg de la Petit nil entrant per la repisa. No té res a veure amb el primer llarg, aquí és tot escalada artificial cosida de parabolts. L'Arnau encara es queixa de l'ombro d'un mal gest de la negra nit d'ahir i em fa pujar a mi. Vaig fent sense massa complicacions estrep per aquí, fifi per allà i amb un tres i no res ja trec el cap al cim de l'agulla i... Sí! Allà dalt, brillant al Sol, al mateix lloc on havia passat tota la nit hi restava el tresor que veníem a buscar.

A la reunió li anclo la corda a l'Arnau que pujarà jumerejant i me'n vaig a prendre el Sol, literalment. Al baixar, ens creuem amb una cordada que puja cap a la normal, per sort, més tard que nosaltres. Una vegada més la nostra flor al cul ens ha somrigut generosament.

Un altre pas

Petit Nil, V+/Ae (60 m)

Agulla del Frare de Baix, Montserrat.


Avui hem acabat el dia d'ahir. Resulta que ahir a quarts de vuit de la tarda, quan ja arribàvem al cotxe, ens vàrem a donar que ens faltava alguna cosa de material, anàvem massa lleugers. Vàrem donar mitja volta per tornar (gairebé corrent que es feia de nit) a veure si ens havia caigut al peu de via o al llarg del camí, però no hi va haver sort. Mirant les fotos del ràpel vàrem poder comprovar que no havia baixat amb nosaltres i que, per tant, si no era a baix havia de ser a dalt... i avui l'hem anat a buscar.

Per no repetir la mateixa via acabem el segon llarg de la Petit nil entrant per la repisa. No té res a veure amb el primer llarg, aquí és tot escalada artificial cosida de parabolts. L'Arnau encara es queixa de l'ombro d'un mal gest de la negra nit d'ahir i em fa pujar a mi. Vaig fent sense massa complicacions estrep per aquí, fifi per allà i amb un tres i no res ja trec el cap al cim de l'agulla i... Sí! Allà dalt, brillant al Sol, al mateix lloc on havia passat tota la nit hi restava el tresor que veníem a buscar.

A la reunió li anclo la corda a l'Arnau que pujarà jumerejant i me'n vaig a prendre el Sol, literalment. Al baixar, ens creuem amb una cordada que puja cap a la normal, per sort, més tard que nosaltres. Una vegada més la nostra flor al cul ens ha somrigut generosament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada