Rodatge artificial

per Aleix 27 de març 2011

Cerdà-Riera A2+ (50 m)

La Trona, Cingles d'en Bertí.

Massa dies d'esportiva seguits poden causar danys irreversibles en les ments de segons quins escaladors, provocant reaccions estranyes. En el nostre cas les moltes jornades d'esportiva sobre bon conglomerat ens han fet tenir ganes de treure els estreps i tots els catxarros i anar a fer artificial.

El destí se'ns endú cap a la Trona, on hem trobat aquesta via que a priori semblava assequible amb el nostre material. Al Miquel no li fa gaire il·lusió això d'anar a fer artificial però el convencem ràpid dient-li que els llargs, en lliure, no passen del 6b i s'apunta a pujar-hi de segon. Ho agafem tot... absolutament tot el que tenim i ens plantem a peu de via sense perdre'ns massa.

Aquí algú ja canvia la cara. El lloc està molt exposat al vent, per posar-hi ambient, i la roca és realment fastigosa però les fissures per on hem de pujar semblen prou fiables. L'Arnau, carregat fins les orelles com una mula, és l'encarregat de la feinada del primer llarg i, decidit, penja els estreps del primer burí. Els primers passos els té equipats, però no li regalen res: doble burí, burí sense xapa, un químic, un parabolt i a l'inici de la fissura un últim clau.

Per arribar al clau ja ha de fer un pas de tascó, per entrar en calor, i d'allà en amunt tot net. Té davant dues fissures paral·leles i aprofita la de l'esquerra per anar-hi fent pujar el friend gris mentre que la de la dreta la cus a tascons, la majoria a prova de bombes. Acaba les fissures i amb un friend i un tac de fusta podrit arriba a un químic salvador on fot un crit. D'aquí a la reunió és fàcil i es regala el plaer de posar el friend més gros, per si de cas.

Se n'ha sortit sorprenentment bé, més peix al principi però fissura amunt sembla que ho hagi fet tota la vida. Se'l veu content, amb raó, acabar de fer un A2 i no hi ha clavat cap clau!

La reunió és còmoda però sobre un parabolt i un burí podrit, i l'arnau ens la reforça amb un friend vermell. Munta tot el tinglado i hi pujo jo primer jumerejant i el Miquel darrera escalant, llàstima que no porta la seva samarreta “I'm free”!

Jo a la reunió ja només puc fer que mirar amunt i la cosa fa el seu respecte, però em carrego de ferro i d'ànims i cap amunt. A mi, per escalafar, em toca sortir de la reunió ja amb dos passos de friends fins arribar a un clau i un químic, fins aquí tot bé i aprofito per recollir el friend verd. Miro amunt i no veig cap més assegurança fixa, però la fissura es veu on s'acaba i que ja es pot sortir caminant. El problema es que tota la fissura, l'única que tinc, és igual d'ampla tota l'estona... i de la mida del friend que reforça la reunió!

Poso el groc tan amunt com puc en l'únic lloc on hi cap i hi entra molt bé però d'aquí en amunt n'hi posaria tres de vermells... Provo amb el blau, massa gran, i el verd no puc posar-lo tan avall perquè és l'únic que em podria ajudar a sortir després al sostret... mal rollo. Realment podria escalar, però la roca fora de la fissura es trenca amb la mirada i no m'atreveixo a pujar en lliure sense saber què podré posar. Aquí acaba el meu intent d'A2+, desgrimpant fins al clau des d'on penjo la corda auxiliar del químic i baixo rapelant fins la reunió. Fi de festa.

Deixem un tros de corda a la reunió per poder rapelar i cap a baix. Un cop a peu pla i amb l'arnés descarregat ens estem una estona clavant i desclavant els claus, per practicar i reafirmar la pèssima qualitat de la roca. Ha estat bé el dia; l'Arnau ja busca algun A3, jo m'he quedat amb les ganes de més i fins i tot el Miquel deixa anar que també vol posar trastos!